Bloc Tibidabo

Si concedim que -segons es desprèn de les darreres estadístiques- al voltant del 40% de la població del Principat és  procedent, ells o els seus descendents, de fora de l’Estat, de la resta, el 60%, també hauríem de tenir en compte que la meitat va venir els 50, 60 i 70, essencialment de l’Estat espanyol. Entre aquest darrer grup i el grup de població catalana originària, lògicament, amb el temps, s’ ha anat creant un grup intermedi, integrat per descendents de parelles mixtes, que sumats als “convertits”, en un o altre sentit, conformen dos grups: un de majoritari,  catalanoparlant i nacionalment més català -a sumar al grup “català- , i un altre, menor, castellanoparlant i més nacionalment espanyol -a sumar al grup “espanyol”-. Uns grups que, sumats,  suposem que  no arribarien, ni molt menys, al nombre del grup “català” o al del grup “espanyol”; arribarien, potser -tot i que caldria  verificar-ho-,  al voltant  d’un 10%… En la hipòtesi que, per exemple, un 7,5% d’espanyols i descendents barrejats s’hagués catalanitzat i, per causes anàlogues, un 2,5% dels catalans ètnics -i també descendents barrejats- haguessin romàs espanyols, tindríem la següent distribució actual poblacional –a la fi de la segona dècada del S. XXI-, que ha canviat força i ben ràpid en relació a finals del S. XX: 40% de gent originària de fora de l’Estat, 32,5% de catalans -25% més 7,5%- i 27,5 d’espanyols -25% més 2,5%- … D’aquí que ens atrevim a intuir una altra hipòtesi: que el nombre de catalanoparlants -reals- es trobaria al voltant del  40%…

Aquestes xifres indicarien una gran fragilitat lingüistica, i sembla força evident que el simple continuar com ara i no fer res, en plena era global i sense Estat, seria molt amenaçant per a la subsistència d’allò que fins ara s’havia entès com a característiques culturals i lingüístiques catalanes -i això cenyint-nos només al Principat-, les quals es trobarien en greu risc de desaparició, i més aviat del que generalment ens pensem -amb gran satisfacció, per cert,  per part d’uns quants…-.  Un cop plantejada i exposada la situació que cadascú en tregui, doncs,  les conseqüències…

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!