El dinou de febrer: 525è aniversari del Procés de les Paüls

La cacera i crema de bruixes fou un fenomen que a nivell europeu arribà al seu punt més àlgid a la fi del segle XVI i començaments del segle XVII, i a les nostres terres també es va donar. Les zones amb més tradició «bruixística» del nostre àmbit lingüístic han estat el Montseny, les Guilleries i la serra de Madres, juntament amb el Turbó, a la Franja, muntanya mítica pel que fa a tradicions relacionades amb la bruixeria, de la qual es deia que al seu cim i a l’immediat coll de les Ares s’hi congregaven les bruixes per a fer els seus «akelarres», i on no hi falten a la toponímia menor, amb exemples com «la Torre de les Bruixes».

Precisament prop del Turbó va tindre lloc un dels fets més rellevants d’ aquella mena de bogeria col.lectiva que fou la cacera de bruixes: l’important procés de les Paüls, del qual disposem una abundosa i fidedigna documentació gràcies als anomenats «manuscrits de les Paüls». Aquests aparegueren amagats al campanar de l’església de la localitat. Són un total de cinc-cents seixanta-vuit documents dels segles XVI i XVII que en reflecteixen fidedignament la llengua, els costums, l’antroponímia i la toponímia, entre d’altres aspectes. La immensa majoria van ser escrits en català si bé un petit nombre són en castellà. Respecte a aquest fet, el professor Walter Heim de la universitat de Heidelberg diu: «Els textos castellans traspuen en la morfologia i en el lèxic el català de l’escrivà, i és natural que així siga, atès que durant els segles XVI i XVII, en especial abans de la creació del bisbat de Barbastre, el castellà devia córrer poc per les Paüls» . Aquests documents reflecteixen la vida quotidiana i la cultura material de l’època, amb interessantíssims lèxics de les diferents activitats. No s’oblida tampoc la vida religiosa, ni les referències a l’estructura social o a l’organització de la defensa.

El més interessant és la informació sobre els processos de bruixeria. Segons afirma Domingo Subias –antic rector de les Paüls i qui va localitzar els manuscrits-, hi ha un foli amb data del 19 de febrer de 1593 que mostra com «prengueren i afogaren per bruyxas» una vintena de dones de Sempere (l’antiga denominació de les Paüls i el seu terme). El document esmenta el nom de les dones, la casa i el poble. No ens informa del perquè de les execucions, però sí sabem, per petites notes de despeses, que es van plantar forques al Roder de Sant Roc i que es van gastar dos càntirs de vi per convidar els capellans els dies d’execució. Tots aquests valuosos documents han estat publicats en edició facsímil dirigida pel mateix Subias.””

Joaquim Torrent

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *