Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
Segons que sembla Rajoy confia en la participació massiva a les eleccions del 21 de desembre per conjurar el perill de l’ independentisme. Ho ha dit clarament: “encoratjo tohom a votar massivament en les properes eleccions”. Es tractaria, doncs, de fer que aquestes no fossin unes eleccions autonòmiques a l’ús, ja que si així fos molts ciutadans d’origen peninsular no s’hi sentirien implicats, en no considerar-les com a cosa seva, tant sigui per distanciament emocional, per manca d’adaptació, per no valorar-les prou, o per tot alhora… Ara es tracta de, sota l’aparença formal i la carcassa d’unes autonòmiques, de fer un veritable referèndum on tots els ciutadans que viuen a Catalunya que no se sentin nacionalment catalans hi estan especialment cridats, per contra, des de les files de l’ndependentisme serem els de sempre, amb la qual cosa es corre molt seriosament el risc de perdre la majoria política. I més si tenim en compte que “hem despertat la bèstia”, com hem pogut veure amb la recent profussió de banderes “rojigualdas” penjades als balcons .-en una sorprenent sortida de l’armari-, un fenomen social nou i molt preocupant, que no hem sabut evitar ni prevenir, a causa d’una gran manca de tacticisme i de sentit estratègic. En fi, aquestes prpperes eleccions poden ser-ho tot menys unes autonòmiques, com hem apuntat, i si no vigilem poden dur-nos sorpreses molt desagradables, que evidenciarien fins a quin punt això que som un sol poble no és més que una mentida pietosa i una invenció de certs polítics per a la seva conveniència.
Ja davant els resultats de les autonòmiques del setembre de 2015 vaig fer notar com molts catalans no podíem ocultar el nostre disgust pel vot d’aquells que ingènuament havíem considerat, com a mínim, amics nostres i que -equivocadament- crèiem que s’estimaven aquest país. Malauradament vam veure com molts conciutadans d’origen forani que viuen enter nosaltres preferiren abans la nostra submissió com a poble que la nostra llibertat. Això ara pot tornar a passar però “corregit i augmentat”… Davant aquesta possibilitat, i amb uns mitajns minoritaris i condicionats i amb una Generaitat intervinguda, certament no hi ha gaitre motius per a l’optimisme; malgrat tot no podem defallir perquè no hi ha cap més opció que anar endavant i per tant el que toca és multiplicar-nos per deu tot sabent que, ara no hi haurà res segur i que ens podem hipotecar per molt de temps. Tot i això cal treballar i esforçar-se, sinó per guanyar almenys per si som derrotats que la derrota no sigui tan punyent. Pel que fa, però , a les relacions personals, aquestes, malauradament, en molts casosja no podran ser com abans i la crispació pot ser moneda corrent durant molt de temps; no pas per causa nostra, però…
Joaquim Torrent
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més enllà de la superstició aquesta de conjurar a tot i dret, quin problema hi ha que els espanyolistes “surtin de l’armari”? Tenen tot el dret de votar, i mentre no es saltin cap llei o decret, no són delinqüents (sense entrar en disquisicions morals o ètiques). A mi em preocupa gens i mica que una persona penji al balcó una bandera espanyola, i no se quina culpa jo tinc si el meu veï en penja una… Em preocupa, i molt, la violència que hom pugui exercir contra els altres; i la manca de respecte vers l’altre que a banda i banda es pot veure.
Atentament