Bloc Tibidabo

En aquestes alçades de la història els dogmes de fe ja haurien d’ estar més que periclitats i substituïts pel lliure raciocini, per això no és de rebut continuar amb actituds i concepcions intocables. Cal poder analitzar el perquè de les coses sense tabús ni complexes. I en el cas dels ciutadans de la Franja cal poder exercir la pròpia llibertat de pensament, sense condicionants aliens i interessats, per a poder analitzar desapassionadament i objectivament totes les dades: històriques, polítiques, lingüístiques, antropològiques… I arribar a les pròpies conclusions, sense pors! Potser aquí rau la principal dificultat: les evidències i els raonaments científics ens poden dir una cosa, però en canvi, les nostres emocions, de manera inconscient, ens poden fer negar aquestes mateixes evidències. Segurament és el que els passa a molts habitants de la Franja, que racionalment poden arribar a percebre que entre ells i la resta de catalanoparlants no hi ha barreres però que en canvi estan condicionats emocionalment per determinats dogmes i lligams artificials: la suposada “aragonesitat”, que ben bé no se sap massa que és, a banda d’uns quants tòpics de cartró pedra…

Aquesta és la clau de volta, acabar amb aquesta situació de doble lligam i poder trencar aquests llaços emocionals, basats en l’arbitrarietat i la tergiversació, i que tan sols beneficien realment uns pocs; per dolorós que siga. És una tasca d’higiene mental col•lectiva. Es tractaria d’incentivar una mena de catarsi social, per alliberar-se emocionalment i poder decidir lliurement la pròpia adscripció nacional, i d’una manera democràtica, sense forçar ningú, però oferint-li les eines o ferramentes necessàries per a arribar a ser plenament adults.; segurs com estem que la raó -en el sentit científic del terme- és de la nostra banda, tot i que siguem també sabedors que de vegades amb la raó no n’hi ha prou per avançar… Aquest és el principal repte i la clau de volta de tot plegat pel que fa a la situació a la Franja. I precisament en aquests moments, amb la instauració de l’oprobiosa denominació de “lapao” per a la llengua, es quan es veu la necessitat de fer aquesta ineludible tasca d’higiene mental…. 

No podem continuar més en aquesta situació, per fer un paral.lelisme, els habitants de la Franja, com a col.lectiu, es trobarien com aquella esposa sotmesa a un marit despòtic que la té collada en tots els ordres i no li permet que decideixi per si mateixa si es vol separar…. Potser ara a moltes persones se’ls han obert els ulls; cal saber aprofitar la situació i les energies generades per una justa indignació i establir les bases per a una nova fase reivindicativa.