Nassos de pallasso perseguits

Els nassos de pallasso són un dels símbols més potents del circ, però fora de les carpes tenen també una funció social i terapèutica. Algunes persones els porten com a amulets, per endolcir instants i també per rebaixar tensions en moments difícils. Els nassos també tenen un punt rebel ja que posen en evidència l’autoritat, però posar-se un nas de pallasso també és semblant al gest de treure la bandera blanca, no en el sentit de rendició sinó en el seu significat més pacifista.

És també una màscara que evoca somriures i que en el circ contrasta amb la seva rèplica, el pallasso carablanca, normalment seriós i autoritari. Posar-se el nas de pallaso és un gest universal de compromesa fraternitat i expressió de la innocència. Per això resulta tant esperpèntic que la Guàrdia Civil acusi en un informe l’artista Jordi Pesarrodona, de la companyia Gog i Magog, de delicte d’odi per una fotografia que el també regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada es va fer al costat d’un Guàrdia Civil el passat 20 de setembre a la seu del departament de Governació, després de les detencions d’alts càrrecs de la Generalitat. Per sort la jutge no ha fet cas, almenys de moment, d’aquesta acusació aberrant de delicte d’odi per posar-se un nas de pallasso. Però aquests cas -que no és aïllat ja que Toni Albà i Carles Biosca Sr. Bohigas també estan denunciats- visualitza com un simple nas de pallasso pot fer emergir, com a les pistes del circ, la naturalesa autoritària. L’única diferència és que al circ és un mirall i una representació, però en el cas de Pesarrodona, Albà i Biosca això va de debò.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *