Capella del carrer sant Vicent, la Llosa de Ranes.
De sant Vicent es conten moltes històries, rondalles i cançons.
Aquest romanç de sant Vicent, sembla que es cantava en Torrella però em consta que a la Llosa també és conegut per la gent major.
ROMANÇ DE SANT VICENT
Torrella (la Costera)
A la verge del Roser
demane favor i ajuda
per a que em done poder
per a parlar en finura
del gran sant Vicent Ferrer.
És sa vida molt pasmosa
Xe! això no es podrà explicar
perque és molt dificultosa
i m’hauran de perdonar
si els falte en alguna cosa.
Estant Constança prenyada
Xe! açò si que és cas pasmós
dins del ventre una vesprada
es sentí lladrar a un gos
i es quedà tota assustada.
Per fi vingué un sabedor
i a sa mare li digué:
no tinga ningun temor
que lo que tindrà vosté
serà un gran predicador.
Naixqué Vicent i es crià
sempre en lo temor de Déu
i tot lo que ell predicà
diu: fills meus temeu de Déu
mireu que el juí vindrà
quan menos es pensareu.
Un xiquet molt xicotet
en una gran febra estava
de dolor molt desinquiet
Sant Vicent li preguntava
qué tens o qué vols xiquet?
El xiquet respongué agust
sobre dos mesos tenia,
estic mal i vull salud
i el sant en molta eficàcia
se’l deixà en gran quietud.
Una muda allí vingué,
qué tens o qué vols venguda?
parlar vullc i quedà muda
perque no li convingué.
Un dia el sant se’n anà
a una població a predicar
i entre tant digué el sermó
el burret se va deixar
en casa d’un particular.
Quatre estudiants que allí havien
només per voler jugar
volgueren experimentar
la virtud que el sant tenia.
Salta un d’ells i diu:
jo al burret li pujaré
el manto me ficaré
i correguent amunt i avall
dos-mil miracles faré.
És clar que el romanç no està acabat i no tinc les estrofes que falten però, en el llibre publicat per l’associació cultural El Rastell; Rondalles valencianes replegades a la Llosa de Ranes, la Costera podem trobar en contes del pare Vicent, un que pot ser una continuació del romanç, però és altra història:
L’ESTUDIANT
Eren uns estudiants que volien burlar-se del pare Vicent i digueren entre ells:
-Mira, este que fa tants miracles, gita’t tu en terra i li direm que estàs mort i el cridarem per a que faça el miracle teu.
-I feren així, se’n gità un i els altres es posaren a cridar:
-Ai!, s’ha mort!, s’ha mort! pare Vicent,!, vine!, vine!, mira!, mira!, ara mateix estava amb nosaltres i, mira, és mort!
El pare Vicent s’acostà, el tocà i digué:
-mort, i ben mort.
I tots esclataren a riure amb una gran rialla. Quan el pare Vicent se n’anava, els jovens volien fer-lo alçar i vegeren que, efectivament, estava mort. Aleshores començaren a plorar i cridar que per favor que tornara i que vegera qué passava, que aquell no s’alçava i digué:
-Vegeu, volieu burlar-se de mi, i ara teniu les conseqüències.
I aleshores el pare Vicent el va agarrar d’una mà i li digué:
-Alçat!, i ara ja sabeu que sí que estava mort, no ereu qui per a fer-lo plantar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Versions del romanç de San Vicent;
http://www.youtube.com/watch?v=0LkEnghcvN0
http://www.youtube.com/watch?v=ny6Kmw8tR6I