Després de mesos de fer com que es fa, de discutir amb els científics, d’anteposar els interessos personals (o els del partit polític, que sovint coincideixen) i de voler afavorir els interessos d’aquells que els donen suport, els polítics es troben amb la segona onada de la COVOD19. De fet, els qui ens la trobem som les persones, però ara ja està clar que estem en mig d’una segona onada que amenaça amb col·lapsar la sanitat.
Al País Valencià es prenen mesures excepcionals a Elx, Oriola, Guadassuar i Onda. La resta de ciutadans, restem amb l’ai al cor. De Madrid, millor no parlar. No només hi ha un xoc ridícul entre el “gobierno central” i el de la “comunidad de Madrid” sinó que al propi congreso els partits es tiren els trastos al cap amb arguments dignes d’una rinya de pati de col·legi de primària (primer cicle).
Amb això, es baten rècords d’infectats i tot el món es pregunta com ho podem fer tan malament. Probablement, la solució és senzilla. Caldria que una bona quantitat de polítics deixaren treballar els científics. Però això suposaria, en bona lògica, que aquells que hagueren de deixar el seu càrrec deixaren també el seu sou i les seues prebendes de tot tipus. Ja han demostrat la seua ineptitud davant d’un adversari que no juga amb cartes marcades.
Però ens podríem preguntar com podem haver arribat fins ací. Al meu parer, és una conseqüència del funcionament dels partits polítics. Són una estructura piramidal en la qual tots malden per escalar cap amunt. Mentre, els de dalt malden per no caure. I, per aconseguir-ho, només promocionen aquells que no poden fer ombra al qui està més amunt. Amb aquest procediment, després d’un cert temps, quasi tots els càrrecs es dediquen a tractar de pujar i a evitar que els altres els avancen. De altres competències, ni se’n deu parlar. Per això, poden haver trànsfugues. Perquè del que es tracta és d’escalar i no de defensar qualsevol idea. De fet, les idees pròpies han d’estar mal vistes, en una estructura com aquesta. I per això, també, quan s’enfronten a un problema de veritat, com ara al virus, només poden fer discursos buits o fins i tot insensats. I les conseqüències les paguem la gent. I la nostra economia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!