Els silencis del carrer de l’Arc.

Acabe de llegir “Els silencis del carrer de l’Arc“, de l’escriptora Elena Fora. És la novel·la finalista de la tercera edició del Premi literari Autors Revelació. Ed Onada, 2020. Col·lecció Narratives, número 67.

Cal destacar, en primer lloc, que és la primera novel·la de l’autora. I, de passada, que ja s’ha publicat la segona edició.

Val a dir que no és una obra que coste de llegir, perquè l’argument és apassionant. De bon començament, a la protagonista, Bela, una dona de cinquanta-huit anys a la què el marit acaba d’abandonar per una altra més jove, li diagnostiquen un càncer de pulmó.

A partir d’ací, i per a que el lector sàpiga qui és realment Bela, ens capbussem en el passat. Però no en un únic moment. L’autora serà capaç de mantindre a la vegada fins a tres èpoques diferentsp. A poc a poc, els personatges ens aniran duent de nou fins a la protagonista. Però mai li ho explicaran tot. Una part, la mantindran en silenci. Bela ha estat tota la vida envoltada de silencis. D’aquells silencis tan nostres que pretenen protegir, amagar o fins i tot, assenyalar algú. Aquells silencis amb els què molts dels qui ja tenim una edat ens hem enfrontat quan la resposta de l’avi, de l’oncle o de la mare a la nostra pregunta era “això són coses de la Guerra, fill”. La Guerra sempre era en majúscules, que era la que ells havien viscut. Però el silenci, espès.

La protagonista decideix, davant de la certesa d’una mort propera, trencar aquests murs de silenci que l’envolten. Hi dedicarà tots els seus recursos. Com a totes les grans històries, s’hi barregen les grans passions de la Humanitat: L’amor, l’enveja, la por, l’odi, la set de venjança o la cobdícia.

Malgrat que al pròleg, l’escriptor i professor d’escriptura creativa Roger Coch afirma que és una novel·la fatalista, jo pense que és tot el contrari. És un cant a la vida. De bestreta, Bela descobreix que té els dies comptats. Llavors, en lloc de plorar, d’ensorrar-se i de recloure’s en ella mateixa per tal d’enfrontar-se a una malaltia greu amb resultat incert, decideix viure tan intensament com pot.  Aprofita cada instant per a fer allò que més li abelleix. Capítol rere capítol, dia a dia, va ensorrant tots els silencis: els oficials, els dels amics, els dels familiars, els dels papers… A poc a poc, s’apropa a una veritat que tothom s’havia conxorxat per amagar per sempre. La voluntat de la Bela per anar travessant tels i tels de silenci nomes es pot entendre des de la perspectiva d’una persona viva i amb moltes ganes de viure. I troba l’amor. Un amor del qual gaudirà com d’aquells amors dels estius de l’adolescència. Amb tota la intensitat i pressa que dóna saber que tenen data de caducitat.

El llenguatge que fan servir els personatges també és una petita meravella. No només cadascú usa el registre que li pertoca, sinó que els principals actors canvien de registre amb total naturalitat segons la situació o el lloc on es troben.

En una cosa sí que estic d’acord amb Roger Coch. El final està molt ben trobat.

també és destacable, i encara més comptant que l’autora és de Vinaròs, el protagonisme que té al llarg de tota l’obra el paisatge mediterrani, des d’aquelles cases de poble que encara resisteixen els atacs d’allò que anomenem “progrés” fins a la mar. Una mar que acompanya els personatges en diferents moments, amb la llum del sol reflectint-se damunt de l’aigua com només passa a la Mediterrània.

Per acabar, hi ha tota una sèrie de detalls que demostren que l’autora s’ha documentat per tal de descriure amb precisió aquells aspectes més tècnics. Des dels relacionats amb la Medicina en general i amb la Oncologia en particular fins al funcionament de determinades institucions oficials.

El resultat final és una història apassionant en la què “la veritat” amagada sota una espessa capa de silencis, acabarà exposada a la llum. Perquè com ja sabem des dels tractaments del doctor Trueta a partir de la primera guerra mundial, la única manera de curar les ferides fondes, és eliminar la infecció que puga quedar soterrada. I aquest serà l’objectiu de la Bela. Viure per a sanejar una història ofegada.

La segona edició en pocs mesos posa de manifest el bon criteri de l’editorial Onada en decidir publicar Els silencis del carrer de l’Arc.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *