- El proper 7 de setembre ha de començar el nou curs escolar. Sembla que encara falta molt temps, però queden menys de dos mesos. I encara cal que els equips directius tanquen els grups, enllestisquen els horaris i, especialment, adapten les aules.
Perquè el proper curs, encara que se’n parle poc, no serà normal. Els alumnes, al menys els de secundària, hauran de fer torns per anar a classe. Els grups solen ser de un màxim de trenta alumnes. Per contra, les aules no són grans. I trenta alumnes, a metre i mig els uns dels altres, no caben. Sense comptar el professor.
Per això cal decidir quins alumnes aniran cada dia a classe i quins no. Per encabir els alumnes d’un sol grup a la vegada, cal trobar aules singulars. Aules d’usos múltiples, de música, de dibuix,… Aquesta mena de aules. Com als instituts són sempre poc nombroses, els grups d’alumnes que hi aniran tots els dies a classe seran pocs. Bàsicament els primers d’ESO. També tindran aquesta possibilitat els grups amb pocs alumnes. Pmar, Pdc, o grups de formació professional bàsica.
Tota la resta haurà de fer torns. Mig grup dilluns i dimecres i l’altre mig el dimarts i dijous. Els divendres, també s’alternaran.
Els alumnes que estiguen a casa, hauran de teletreballar.
Això suposa que el professorat haurà de treballar més hores. Haurà d’atendre alumnes presencialment i també en xarxa. Aquest no serà el major problema. El que sí que pot ser un problema és el fet que inevitablement, si un mateix grup està dividit en dues meitats, la única manera de no discriminar els alumnes, serà repetir (més o menys) cada classe. I com el temps és limitat, allò que és podrà explicar serà menys del que es podria explicar en un curs normal. Aquesta evidència hauria de preocupar algú. No només a les famílies, sinó també a l’administració. Però no sembla que aquesta siga una gran preocupació, ara com ara. Com tampoc ho és el fet que les aules específiques que es faran servir com a normals no podran fer la seua funció. Ni els laboratoris, Ni les aules de dibuix, els tallers de tecnologia o o les aules de música. I això també tindrà conseqüències negatives en la formació dels alumnes.
Però ja fa molts anys que el nivell dels alumnes no sembla estar entre les primeres preocupacions de cap de les administracions que ens governen. Perquè una bona part de les no hi viumancances amb les què ara ens trobem als instituts són conseqüència de la massificació de molts centres. I això no és un problema que es puga resoldre en dos mesos. Ni segurament en dos anys, tampoc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!