La realitat.

Fa setmanes que va arribar un malson. La gent va començar a emmalaltir i a morir-se per una infecció amb un virus (un organisme tan simple que ni tan sols es pot considerar un ésser viu. Només es pot reproduir dins d’una cèl·lula viva). Fins que hi va arribar, les autoritats anaven llevant-li ferro, al tema. Fins que els morts es van amuntegar. I ja es veia que allò que funcionava era aïllar els focus quan abans millor. Però tampoc no es va fer. De fet, es va dir de tot als qui ho demanaven.

I el PSOE, capitanejat per Sánchez, un home que quan parla és incapaç de dir res però que per a això necessita molta estona, va fer desaparèixer les autonomies i es va atorgar tot el protagonisme. Per això, comptava amb un ministeri de Sanitat que no té pràcticament cap funció des de fa dècades, amb un ministre nou que pràcticament mai ha treballat en res que no siga tindre càrrecs polítics remunerats. Des que va començar la seua actuació, els ridículs farien riure si no foren tràgics i ja hagueren costat més de 11.000 morts, que es diuen prompte.

Un ministeri incapaç de proveir de material de protecció als sanitaris, de proveir de respiradors als malalts més greus. Un ministeri que centralitza les compres i que és estafat amb impunitat una i altra vegada per tots aquells amb qui ha intentat negociar qualsevol mena de compra. La darrera, amb els seus amics de Turquia, una dictadura lamentable que s’ha apropiat dels respiradors que hem pagat nosaltres i que venien de Xina però van haver de fer escala allà. I com el virus no entén de territoris, han de reconèixer que “fins ací hem arribat”. Bona nit i tapeu-vos, que ve fred.

Per auxiliar aquest ministeri fantàstic, el govern també disposa de l’exèrcit. Un exèrcit que es desplega per totes bandes, que fa sonar l’himne espanyol per tot arreu (per si el virus, com originàriament prové de Xina es republicà i fuig) i que també fa actuacions molt vistoses. Munta hospitals amb tendes de campanya, fa neteja amb lleixiu de petites parts de grans instal·lacions o que, fins i tot, arriba a publicar imatges de soldats fent com que cusen caretes però sense cosir res. Imatges només.

Quan ja se’ls ha disparat el nombre d’afectats i de morts; després d’haver intentat desacreditar els científics que els advertien del què els passaria; després d’haver-se vantat de tindre les millors mesures de tot el món; després d’haver anat a Brussel·les (virtualment) a demanar diners i que els hagen dit que no perquè encara deuen els de la festa de la crisi del 2008; quan ja no saben on amagar-se, van i ens confinen ben confinats durant quinze dies. El mateix que abans no havien volgut fer. Però resulta que una ferramenta fonamental per a controlar la pandèmia són els tests ràpids. I fins avui encara no n’han aconseguit. Els han estafat amb milions de tests inútils, que hem pagat tots però sense que cap responsable d’haver signat una compra fraudulenta haja dimitit. La raó és molt senzilla. Una part molt considerable dels qui ocupen càrrecs de responsabilitat, no deuen tindre ofici ni benefici, fora d’aquests càrrecs. I si dimiteixen, acabaran vivint al carrer. Per exemple, Pablo Casado o Pedro Sánchez, han falsejat els seus currículums acadèmics. L’un no té estudis, pel que sembla, i l’altre té una tesi doctoral que sembla que és una còpia d’un treball que no va fer ell. I com aquests, la resta. Mentre no ho desmentisquen bé; vull dir que, mentre no es publique la tesi i l’altre treball i els experts puguen examinar els dos treballs, la sospita pot passar per certesa.

Total, que quan ens confinen, es diu que és perquè arriba la setmana santa. I s’atura tot allò que no siga essencial, però els hospitals ja estan col·lapsats. Com les residències d’ancians. I un percentatge molt alt dels infectats són sanitaris. I aquests sí que són imprescindibles, per a vèncer el virus. Els soldats desfilant, no. O el rei, que per a veure si ens oblidem que és el beneficiari d’uns diners (més de cent milions d’euros només en la comissió de l’ave a la Meca) que no ha donat al seu poble (que diu que som nosaltres) per a ajudar a mitigar els efectes de la crisi, es vist ell també de militar i dóna les gràcies als seus militars per les seues actuacions. Per cert; que per a que parlen bé d’ells, donen 15.000.000 € a Tele5 i a A3. D’altra manera no s’entén.

I ja es veu que quan passem la crisi sanitària, que sembla que no serà abans de l’estiu, ens caurà la econòmica. Perquè com l’estat no ajuda, la crisi l’han de pagar les empreses i els treballadors. I totes les empreses es veu que tampoc, perquè les més grosses ja han fet ERTO i han fotut els treballadors al carrer (el corte inglés o inditex, p.e.), però els menuts ho tindran molt més difícil.

Entre promeses, modificació de les promeses, lletra menuda i demés, segur que aquells que acaben a l’atur, que en seran molts, ja s’apanyaran. Això, sense comptar que abans de començar amb el virus ja hi havia moltes famílies molt empobrides. De fet, hi havia molts xiquets que la única vegada al dia que menjaven bé, era el dinar que feien a l’escola.

Doncs ara, després d’una xapa de ni se sap la estona, va Sánchez i diu que tots confinats fins a final de mes. Però que prompte es podrà anar a treballar. Si en una setmana no es tenen símptomes i eres sanitari, doncs cap a la feina. I tot és perquè no hi ha tests. La resta de països sí que en tenen, però com ací no, no hi haurà problema. Excepte perquè si hi ha un rebrot, a veure fins quan haurem d’estar aturats.

Afegeix un comentari