Des de la Plana

A Madrid es celebra la Cimera. Ni sé quants caps d’estat hi assisteixen. I el primer dia, tots han proclamat la necessitat de reduir les emissions de diòxid de carboni. I han anat repetint que el temps s’esgota, que la Terra s’escalfa i que les conseqüències poden ser terribles. I, segurament, tenen tota la raó. El problema és que no pinten res. Una bona part dels caps d’estat assistents, començant per l’amfitrió en funcions, el senyor Sánchez, depenen, per a poder finançar l’esdeveniment, de les aportacions econòmiques d’empreses que emeten quantitats enormes de diòxid de carboni. En el cas d’Espanya, aquesta és Endesa. L’empresa que més gasos d’efecte hivernacle emet a l’atmosfera en Espanya (no se li pot dir espanyola perquè els governs del PP la van vendre a la italiana ENEL). Un cas tan clar de dependència que, justament coincidint amb la inauguració de la cimera, la mateixa ENDESA va comprar les portades de molts diaris en paper per a fer-se una publicitat enganyosa (que vol dir mentir).

Un detall curiós és que la cimera es celebre a Madrid. es fa allà perquè s’havia de fer a Xile, però com aquell país està sotmès al toc de queda, no s’ha pogut fer càrrec de l’esdeveniment. Un altre detall és que els països que més diòxid de carboni emeten, no han enviat els seus presidents. De manera que les decisions que es puguen prendre allà no deixaran de ser paper mullat. Les emissions de diòxid de carboni continuaran augmentant, així com la temperatura global del planeta. De la mateixa manera que la fabricació de plàstics no deixa d’augmentar. Uns plàstics que no es reciclen. Que més prompte o més tard són enterrats (per a milers d’anys) o abocats a la mar.

En qualsevol cas, hi ha un detall respecte del qual podem estar tranquils. No ens estem carregant el planeta. Què més voldríem, que ser tan poderosos. El que estem malmetent són les condicions actuals del clima global del planeta. I contribuim a que aquest canvi siga ràpid. Això afectarà, inevitablement, a moltes de les espècies vives. I a moltes les abocarà a la extinció. Per exemple, a la nostra. Segurament, a les rates, o a molts insectes, bacteris, i moltes altres espècies, no els passarà res massa greu. El problema serà que nosaltres no viurem per a veure-ho. Però ens extingirem tranquils, perquè sempre trobarem algú que ens assegure que no passa res; que tot són manies dels científics, una espècie perillosa que caldria tindre sota control.

De moment, però, els “mandataris” poden lluir-se, passejar-se per una ciutat europea, esser fotografiats mentre diuen el seu discurset (sempre el mateix i sempre ple de condicionals que mai arriben a imperatius) i menjar bé. Segurament, haurien protestat si, en lloc d’un àpat sostenible preparat pels germans Roca per al primer sopar de la cimera, els hagueren donat una hamburguesa greixosa de cadena multinacional, servida en embolcall de paper encerat i amb doble ració de patates fregides i quètxup en bosseta de plàstic. Hauria segut més notícia i hauria resultat més econòmic. De passada, més d’un hauria pensat que potser no paga la pena, assistir a segons quins “esdeveniments”.

De moment, mentre esperem les conclusions de la “cimera”, al País Valencià estem patint un altre episodi de DANA. I, segurament, cada vegada seran més freqüents i de major intensitat. I això afectarà els nostres cultius, les nostres infraestructures, la nostra economia i la nostra salut. Però quan això passe, els de la “cimera” estaran a un altre lloc, decidint que cal fer alguna cosa, però que cal un acord global, de tots, perquè si no, no es pot aclarir res. I els qui no han vingut, continuaran sense anar, perquè com Trump, per esmentar-ne un, ell creu. No necessita pensar.

Cada vegada em resulta més graciós, allò del nom de la nostra espècie: Homo sàpiens sàpiens. I poc exacte. Homo, està clar; però els dos sàpiens? Els sabuts entre els sabuts?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!