Una de liti.

Aquesta setmana que s’acaba, Vila-real ha celebrat la setmana de la Ciència. Coincideix amb el dia quinze de novembre, festivitat de sant Albert Magne. I es commemora també que la UNESCO ha declarat el 2019 any del Sistema Periòdic”, aprofitant que fa 150 anys de la seua publicació per part de Mendeleiev. També les aportacions de les dones a la Ciència, que quasi sempre queda oblidada o eclipsada. Hi ha hagut unes quantes conferències adreçades a tothom i també una jornada, el mateix divendres al matí, dedicades, en especial, als alumnes de secundària. Aquestes darreres, van ser-ne tres. Una, sobre els meteorits “espanyols”, del professor Juan Garcia Guinea. Una altra, sobre la història dels vidres mentre la Humanitat anava desenvolupant-se, a càrrec del professor Jesús Maria Rincón i una tercera que m’agradaria ressaltar especialment. La del professor Pio Callejas sobre el Liti.

El professor Pio Callejas és bolivià. Format a Colòmbia i a Polònia (Universitat de Cracòvia), fa molts anys que treballa al CSIC. Més concretament, al Instituto de Cerámica y Vidrio.

Molt poques vegades he vist a ningú posar tant entusiasme per a divulgar el coneixement. Parlava de pressa i amb passió. Feia entenedors conceptes que no sempre ho són. Inseria anécdotes, dades històriques, lligams amb la quotidianitat, i va aconseguir entusiasmar als assistents. Estudiants adolescents als quals sempre és difícil atrapar en un fil argumental complex.

I varem aprendre que el Liti, el primer dels metalls alcalins, no és només necessari per a les bateries de darrera generació. També s’utilitza en vidres sense coeficient de dilatació en un ampli rang de temperatura com els que es fan servir per a les cuines d’inducció. S’usa en els tractaments dels trastorns bipolars o depressions, és molt útil per a la producció de nous mètodes d’adobament de tota mena de plantes, terrestres o marines. És molt important per a retirar diòxid de carboni de l’atmosfera. És fonamental per a la fabricació dels revestiments ceràmics dels implants dentaris i, com aquestes, moltíssimes més aplicacions.

També ens va parlar del Saladar, l’immensa salina, de més de 12000 quilòmetres quadrats que hi ha al seu país i on hi ha aproximadament la meitat de reserves de Liti del món.

Va atendre, amb molta paciència i atenció, les preguntes que li van adreçar els alumnes. Val a dir que la seua conferència va ser fantàstica. I, just va coincidir en els dies posteriors al colp d’estat que acabava de patir el seu país. No en va fer cap referència. Nomes, en un moment donat, mentre explicava el pas dels espanyols per l’Altiplà Bolivià, ens va dir una dita d’allà. I no em puc resistir a repetir-la, perquè em sembla d’una saviesa popular insuperable.

“Se llevaron el oro y la plata. Pero nos dejaron el litio, el sodio, el potasio, el cobre y la Alpaca”.

Espere que la història no es repetesca.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *