Tennis?

Ara mateix hi ha quatre diputats i un senador elegits per a representar els interessos de tots els espanyols que estan tancats a la presó. Segons les lleis del regne d’espanya, il·legalment. D’altra banda, per a poder continuar amb el judici als presos polítics que es va fent a Madrid des de fa mesos, caldria demanar un suplicatori al parlament d’allà. Però el tribunal suprem no el vol demanar perquè hauria de suspendre el judici fins que el parlament li l’atorgués. I la mesa del parlament no vol cometre la il·legalitat de inhabilitar els parlamentaris presos sense el requeriment del tribunal suprem, tal i com marca la llei.

Per damunt de tot, està el fet que aquest diumenge hi ha eleccions europees. I ningú vol posar la pota just abans que els electors hagen de triar. De manera que tots dos, mesa del parlament i tribunal suprem estan jugant un veritable partit de tennis.

Ho has de decidir tu. Inhabilita’ls.

No; jo no. Ho has de fer tu. Inhabilita’ls.

De cap manera. Et pertoca a tu. Inhabilita’ls.

I així fins que s’acabe la setmana. Els uns i els altres saben que obren malament. I saben que el fet els passarà factura. Com segurament, saben que no poden fer res per evitar que el president Puigdemont i els consellers Comin i Ponsatí esdevinguen europarlamentaris en poques hores. Tal vegada per això estan tan rabiosos. Perquè comencen a testar els fruits de la seua incompetència. I ja veuen amb impotència que un problema que fa deu anys era molt fàcil de resoldre, ara se’ls pot acabar engolint.

Mentre els espectadors continuem mirant com es passen la pilota d’una banda a l’altra, el temps avança, inexorable, cap al diumenge 26. Aquell dia hauran de mirar cap a Europa, per a veure què els diuen des d’allà. I el que els diguen, dependrà molt del que votem els catalans; però també els valencians i els mallorquins. I encara més. També els votants de la resta d’espanya que n’estiguen tips d’aquell règim que ens van imposar quan es va morir Franco.

Imagineu, ara mateix, quan insignificants són els problemes d’un senyor de cognom Iceta. O d’un altre de cognom Millo. Qui se’n recorda ja, d’ells?

Les minúscules no són una errada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *