Fa molts anys, a l’agost de 1943, quan es va acabar la batalla de Kursk, els alemanys van iniciar un seguit de retirades “estratègiques” però inevitables. Von Manstein no va poder continuar més temps amb la il·lusió d’una victòria, al front de l’Est. Tot i que la sort dels alemanys ja estava segellada abans d’aquella batalla. Ho estava des de la derrota de Staligrad, l’hivern anterior.
A casa nostra, de sobte, tot s’accelera. Després de l’espectacle dels diputats de Ciudadanos, encapçalats per aquella jove que sempre està enfadada, Inés Arrimadas, visitant la vila d’Amer sense trobar-hi ni una ànima, la dona anuncia que anirà a Brussel·les a dir-li al president electe de Catalunya, Carles Puigdemont, que “la República no existeix i que ell no és president de res”. Aquesta sembla la millor manera de reconèixer la seua existència. Segur que no aniria a Londres a dir-li a qui es trobés allà que Harry Potter no existeix ni a un poble de la Manxa a dir que don Quixot (ella en diria don Quijote) és només un personatge de ficció.
Però és que, de sobte, ens assabentem que JC Girauta, que és el mateix que a la visita a Amer brandava una bandera espanyola com si dugués un pal, es presentarà a les properes eleccions per… Toledo! I que la pròpia Arrimadas se’n va a Madrid, perquè després de l’èxit d’Andalusia, allà es veu que té futur.
Què passa a Ciudadanos? Primer se’n va anar Rivera a Madrid, vist el seu fracàs a Catalunya. I allà anava a menjar-se el món. I allà continua, tot esperant que els futurs pactes li permeten arribar al poder d’alguna manera. Ara se’n van Girauta i Arrimadas, que és tant com reconèixer que a Catalunya ho tenen tot perdut de bestreta. A Madrid, ja veurem com els acaba anant, la cosa. Perquè Arrimadas pot dir el què vulga, però ve de Catalunya i segur que els més “essencialistes” d’allà la consideraran contaminada. Com ja li va passar a Borrell, que per més que es rente amb lleixiu, no podrà evitar que el seu cognom acabe amb doble el·la.
En realitat, tots els esforços, i ja en van anys, diu que estaven destinats a assolir el poder a Catalunya. Per contra, sembla que es retiren cap al centre de l’Altiplà. Ho podran disfressar de retirada estratègica, de maniobra brillant o d’èxit en diferit. Però no deixa de ser una retirada. I això, sempre és un èxit per a l’adversari. Per aquell que la senyora Arrimadas diu que no existeix.
Però com a mostra, un botó. La vaga del dijous passat va ser molt important. I això que, mobilitzant totes les forces espanyoles, no tenia el recolzament ni de UGT ni de CCOO. Només de la Intersindical, que tan a penes es veu que té 4000 afiliats. També tenia el recolzament, pel què es veu, de les forces polítiques i organitzacions socials i culturals independentistes. I, sobre tot, de molta més gent que la que es va manifestar a Amer o a Madrid, uns dies abans, amb autobús i entrepà pagats. Sembla que ja es veu prou clar que és el Poble de Catalunya, qui està en marxa. I davant d’aquesta força, és veu que els “líders” de Ciudadanos es retiren. Per a no prendre mal. O quedar-se a l’atur, que per a ells seria terrible. Per cert. Una curiositat. Si no visqueren de la política, de què viurien?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!