Mentre cada vegada més persones i col·lectius mostren la indignació per continuat maltractament a les dones, per les agressions o pels assassinats, tot continua igual. O pitjor. De fet, cada vegada que hi ha una condemna per violació, el jurat procura deixar en evidència la víctima i no deixar ben a la vista la misèria moral i de tota mena de l’agressor. O dels agressors, perquè ara es veu que està de moda agredir dones en grup. I les sentències judicials, quan n’hi ha són escandaloses.
Ara, però sembla que tot canviarà. Amb l’aparició d’un partit feixista sense complexos, de seguida els feixistes acomplexats s’han afanyat a donar-los la raó quan afirmen que no hi ha cap motiu per a protegir a les víctimes de maltractaments. I així ens trobem a un ex-actor posat a polític buscant excuses per tal de poder-se unir amb els feixistes més descarnats si en tenen possibilitat després de les eleccions que hi haurà al País Valencià d’ací a uns mesos.
Cada vegada que en tenen ocasió mostren la seua ignorància en tants camps com poden; però això no els impedeix parlar cada vegada que algú els deixa un micròfon a l’abast.
Val a dir que en un país normal, a aquesta mena de partits no els hauria de votar cap dona; però segur que encara hi haurà dones que els faran confiança. És el que té la democràcia espanyola, que es basa en criteris poc raonables. Per exemple. A les primeres eleccions després de mort Franco, moltes dones triaven a “Suarez” o a “Felipe” segons quin dels dos els semblava més guapo. En aquests quaranta anys no hem millorat gaire. Només cal veure l’audiència de la teleescombreria. O que cada dos per tres, els governants hagen d’anar a explicar que som una democràcia consolidada i ferma. O que tenim una justícia que garanteix a tothom un judici just. I a l’hora de la veritat, resulta que al judici contra els líders polítics empresonats no volen admetre observadors internacionals o que Rafael Blasco, aquell personatge que va saquejar tant com va poder mentre el van deixar fins que el van empresonar, ja ha aconseguit el tercer grau penitenciari. Ja només anirà a dormir a la presó.
Doncs això. En aquest país tan modern i tan fantàstic, si eres dona val més que vages amb compte. Perquè si et passa alguna cosa, pots estar segura que serà culpa teua. Ja, si eres del col·lectiu LGTB, ni cal que ixques de casa. Perquè a més a més del què et pot passar, estaràs en pecat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!