Els desnonaments continuen sense treva. I afecten, com no podia ser de cap altra manera, els més febles i vulnerables. Els pobres. Uns pobres que uns anys enrere eren aquells que s’havien quedat sense feina; però que ara ja inclouen aquells que treballen i malgrat tot no arriben a final de mes. Els sous, amb la “crisi”, han baixat i ara es troba gen disposada a treballar per jornals de veritable misèria. Els governants, o els presumptes governants, són aquells que poden prendre mesures per evitar situacions dramàtiques on xiquets, embarassades, vells o malalts es veuen al carrer perquè no han pogut pagar les quotes d’un habitatge que, molt sovint són propietat dels bancs. Dels mateixos bancs que han segut rescatats amb diners manllevats als pobres a canvi de res. Dels mateixos bancs que, rescatats i tot, sense cap mena de vergonya, gosen declarar beneficis però no paguen a l’anomenada hisenda pública tant com els qui treballem paguem pel nostre sou.
El governants podrien obligar a aquests bancs a dedicar aquests habitatges a habitatge social. O els podrien haver embargat. Que, al capdavall, no paguen els seus deutes. Però no ho fan. Els bancs venen els seus habitatges, buits o no, a fons voltors que els exploten sense cap tipus de misericòrdia. Segurament però, aquests fons voltor, agrairan els responsables dels bancs i els polítics que els aixopluguen amb prebendes personals.
I els pobres que es veuen atrapats entre l’enfonsament dels bancs que els van vendre un habitatge impossible (sabent que no els podrien pagar), els aprofitats arribats després (els fons voltor) i els polítics que permeten tots aquests tripijocs, es veuen abocats a quedar-se al carrer, sense habitatge, sense diners i sense futur.
La resta de països europeus tenen parcs d’habitatge públic que poden arribar al 20% del total. l’Estat Espanyol no arriba al 2%.
Però si escolteu els feixistes que dirigeixen els principals partits, sentireu a dir que la culpa de tot la tenen els immigrants i els catalans. I Borrell afirmarà que els nord-americans només van matar “quatre indis”, Casado afirmarà que els immigrants no caben a un país que considera seu o la CNMV només multarà al propi Borrell amb 30000 € per falta molt greu. Va usar informació privilegiada per a vendre accions d’Abengoa just abans que entrés en fallida. L’Abengoa de la qual era conseller, cobrant molt diners sense fer res. La sanció mínima per a una falta molt greu. Mentre, als presos polítics catalans se’ls demanen dècades de presó per no haver comés cap delicte.
És el que té viure sota l’imperi de la maldat. Que és persistent. Com qualsevol altra forma de vida, es resisteix a morir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!