Des de la Plana

Fa uns pocs anys, la gent de «La tertúlia del Portal» d’Almassora es va posar en contacte amb mi. Em van explicar que, periòdicament, convidaven a alguna persona que estigués disposada a fer una xarrada, seguida d’un diàleg, sobre qualsevol tema. A mi em va afalagar que hagueren pensat en mi, que tampoc sóc un gran especialista en res. De manera que, sense pensar, vaig acceptar la oferta. Llavors, la persona que m’ho acabava de proposar em va demanar:

I de què ens parlaràs?

Gran pregunta. Sí, senyor. De què podia estar parlant jo una estona de manera mínimament amena? Així que vaig començar a pensar furiosament i vaig respondre:

De la memòria.

Ah! Molt bé – em va dir ell. I varem fixar una data. Jo em vaig passar dies cercant aspectes de la memòria. Tants com en vaig trobar. I hi vaig acudir a la cita el dia i hora pactats. La veritat és que hi havia un auditori més que nombrós. Jo vaig estar parlant una estona i responen preguntes una bona estona. Passat el primer moment de pànic ja em vaig tranquil·litzar i la cosa va anar com una seda. M’ho vaig passar molt bé i vaig aprendre molt d’algunes de les preguntes que em van fer. O dels comentaris de persones que en sabien molt més. Finalment, em varen demanar les notes que jo havia utilitzat perquè més endavant farien un llibre recollint cadascuna de les xarrades.

El cas és que aquell dia s’havia convertit en un record agradable fins ara fa unes setmanes. Llavors, em van fer arribar un llibre amb totes les tertúlies del Portal dels darrers cinc anys. Allà hi ha recollits desenes i desenes d’articles, cadascun dels quals versa sobre un tema que el qui el va exposar domina a la perfecció o que, com a mínim, com va ser el meu cas, s’ha preparat.

L’editor del volum és Josep Bernat. Un home, professor de Matemàtiques de la UJI ja jubilat, al qui vaig conèixer en coincidir com a correctors en algun tribunal de Selectivitat ja fa uns anys.

He de reconèixer que la tasca de recollir, endreçar, ordenar, maquetar i enllestir tanta informació és una tasca ingent. I està molt ben feta. Però és que, a més a més, s’han digitalitzat totes les xarrades i també estan disponibles en llapis de memòria. Per a qui les vulga consultar.

Sempre és una satisfacció i un plaer comprovar com hi ha persones que es preocupen per la Cultura. I quan aquestes persones tenen una formació científica jo encara me n’alegre més. Perquè la Cultura no és ni de Ciències ni de Lletres. Però molt sovint em trobe persones que pensen que no tindre cultura científica és disculpable, mentre que no ho és ser un ignorant en altres matèries. En aquest arxiu hi ha de tot. Des de Física fins a Dret. I tot és Cultura.

La meua felicitació a Josep Bernat i als qui han col·laborat i ho continuen fent amb ell.

Gràcies.

I un darrer detall. Amb la col·laboració de Caixalmassora. Que és de les que no es varen integrar en Ruralcaja. Serà per això?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!