L’estat espanyol diuen els d’allà que és una democràcia madura i consolidada. No sé això què deu voler dir. Però hi ha un parell de fets que em resulten curiosos.
Per escriure i cantar una cançò hi ha cantants condemnats a anys de presó. Pablo Hasel. O a l’exili. Valtonyic. Per robar una veritable fortuna aprofitant, o formant-ne part, d’una trama de caire mafiós, també hi ha persones condemnades. Però en aquest cas, amb una fiança de 200000 € podrà eludir la presó. L’esposa de Bárcenas. Crec recordar que el tracte que va fer el tresorer del PP era que si la seua dona anava a presó, ho explicava tot. i sembla que se li respectarà el tracte.
Evidentment, aquesta diferència de tracte pot semblar escandalosa. Però res a veure amb si t’enxampen robant i eres família de la família reial. Urdangarín o la seua esposa, mantinguts a Suïssa amb els diners de tots. O soci de l’esmentat parent. Diego Torres. O si amenaces com els que s’anomenen periodistes, com E. Inda, Jiménez Los Santos i tants altres o si et mantens ferm mentre policies embogits et colpegen sense clemència. O si pretens parlar català. O si vas i expliques que institucions com l’Esglèsia Catòlica ens costa el què no tenim.
Per descomptat, per organitzar referèndums, les penes ja són preventives. I, al pas que van, eternes.
Tot plegat, sembla una paradoxa. O no. Pot ser, al capdavall, espanya no és més que això. Un negoci per a uns quants. I ells el defensen amb ungles i dents. I amb la inestimable col·laboració d’una població que és mantinguda en la ignorància que garanteix el penós sistema educatiu que patim des de fa dècades, o segles, i alienada per futbol a tothora i teleporqueria a orri. Del paper d’aquells que volen canviar la manera de fer d’allà, tampoc en parlarem. Si ara encara no entenen que demanen peres a l’argelaga, no ho entendran mai.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!