“De la paia a l’ui”.

Fa anys, quan Canal 9 existia, hi havia un detall que em desagradava molt. La major part dels locutors, feien servir un standard lamentable. No només parlaven amb molta afectació, enfatitzant aquelles «t» de final de paraula que sonaven com si algú els hagués afegit una «e» inexistent. (Inexistenttttt-e). A més a més, hi havia mancances que a mi em semblaven més greus. No hi havia «s» sonores i el so de la «elle» ni tampoc el de moltes de les jotes. Tot sonava com una «i». De la gent que parla així, en determinats llocs se’n diu «de la paia a l’ui», que és una expressió que m’agrada per a definir-les.

I el que trobe ara en el nou «À punt» és que hi ha molts dels actuals locutors que continuen essent «de la paia a l’ui». Em sembla que, amb el temps que s’han passat per a reobrir-la, abanda de tots els conflictes laborals entre els qui ja treballaven a l’antiga empresa, els qui han volgut tornar, els qui no i tot plegat, un dels criteris que s’hauria pogut usar per a seleccionar aquelles persones que han de parlar pel què ara mateix és l’únic mitjà públic en Valencià que tenim, és la correcció a l’hora de pronunciar.

Per cert. Dos apunts finals. Primer. Molts d’ells tampoc distingeixen entre el so de la «b» i la «v».

No distingir-los és una font fantàstica per a cometre faltes d’ortografia, malgrat totes les normes que es vulguen fer aprendre.

I segon: la immensa majoria dels locutors en Castellà, del mitjà que vulgueu, cometen aquestes mateixes errades. Gràcies a aquest fet, entre altres, allò que els espanyols anomenen «Espanyol» és una llengua que gairebé ningú parla correctament i que ningú, a tot el món fa servir com a llengua de Ciència. A mi em sap greu, però tampoc tant, perquè malgrat que el parle perfectament, el castellà no és la meua llengua. La que em preocupa és, justament, la meua. El Català, que al meu país anomenem Valencià.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *