Ximo Puig ha tornat a reivindicar un millor finançament per al País Valencià. I fa ben fet, perquè l’infrafinançament al qual ens té sotmesos l’Estat Espanyol ens fa semblants a una colònia. Som una de les comunitats més pobres però contribuïm amb part de les nostres minses rendes a sobrefinançar la resta de l’Estat.
El que ja em sorprèn més, és que demane el Corredor Mediterrani. Ací, em sembla que està una mica despistat. Perquè el Corredor Mediterrani és un corredor ferroviari que ha de resseguir la costa, per tal d’estar connectat als ports mediterranis de la costa de la Península Ibèrica. I és un corredor, fonamentalment, de mercaderies. Del que es tracta fonamentalment, és de transportar matèries primeres, productes manufacturats, fruites, verdures hortalisses, mobles, taulells, maquinària, vi i tot allò que es puga considerar mercaderia. I tots els experts estan d’acord, des ja fa molts anys, en que aquest corredor ha de partir d’una plataforma nova. Això significa que han de ser vies noves, diferents de les que ja estan construïdes i en funcionament. Especialment en el tram de via que va (o hauria d’anar) des de Tarragona cap al sud.
Per a dir-ho d’una altra manera. El Corredor Mediterrani no té res a veure, al menys en un principi, amb el transport de passatgers. Es tracta de transportar cap a Europa (allà on hi ha els nostres clients) allò que fabriquem, per exemple, els valencians. I no haver-ho de fer en camions. Perquè ja no és només el cost econòmic del transport en camió. Un problema del qual no se’n parla, és la lentitud dels camions. Un camió té una velocitat màxima de cent quilòmetres per hora. Un tren corre molt més. I no s’ha d’aturar per tal que el conductor descanse. Això fa que moltes de les mercaderies que es produeixen a Espanya, quan arriben al seu mercat, ho fan després que hagen arribat productes semblants produïts en altres llocs. I això tanca mercats.
Però el que em sorprèn és que Ximo Puig reclame ara el Corredor Mediterrani quan no ho ha estat fent mentre ADIF construïa, al llarg d’anys i panys, el tercer fil a una via entre València i Castelló. Els únics efectes que té aquest tercer fil són dos:
Madrid està més prop de la platja de Castelló.
La via, que ja estava quasi saturada, ara ho està més. I de retruc, els trens de rodalies van més lents de Castelló a València que abans de fer aquesta obra. Que malgrat els grans cartells i el finançament europeu que anuncien que es tracta del Corredor Mediterrani no hi té res a veure.
El que pense que hauria d’entendre Ximo Puig és que aquest Corredor Mediterrani, l’Estat Espanyol no el construirà mai. I per una bona raó. Si es fera, Madrid quedaria aïllat, d’aquest corredor. Quedaria al seu lloc. Una ciutat mal situada, lluny de la costa, al mig d’un altiplà de més de sis-cents metres d’alçària i que no disposa ni de port de mar ni tampoc fluvial. Una ciutat que només pot sobreviure a base de negar l’existència i la comunicació dels ports de mar que hi ha a la costa mediterrània.
Fins i tot els empresaris valencians, tot i que duen dècades i dècades ofrenant noves glòries a Espanya, comencen a entendre que necessiten aquesta infraestructura per a poder sobreviure i que l’Estat Espanyol està fermament decidit a no construir-la. D’ací la creixent fermesa en les seues justes reivindicacions.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!