Un patró que es repeteix.

El ministre Zoido ha anat a donar explicacions al seu senat. I possiblement, ni tan sols siga certa la xifra dels 87000000 € que va costar la operació de repressió contra Catalunya i els catalans. De tota la resta, hi ha una diferencia de magnitud còsmica entre les seues declaracions, afirmacions i dubtes, i el que mostren els vídeos de les nombroses i violentes actuacions de les forces sota les seues ordres. Davant de la seua informació només es poden tindre dos postures. O una fe cega en el què ell afirma o ulls a la cara per a veure els vídeos.

Hi ha un aspecte semblant en el tractament de la violència en contra de les dones. Molt sovint, les agredides han de declarar davant del jutge si s’han resistit amb prou fermesa, si pensen que la seua actitud, vestimenta o presència en determinats llocs a hores determinades han tingut a veure amb el què els ha passat.

Em sembla que no seria el mateix si un home qualsevol hagués segut objecte d’una agressió sexual amb violència, de vegades amb armes i tot i després se li preguntara al jutjat si pensava que  el fet d’anar amb mànega curta, de dur uns pantalons d’alguna marca concreta, o d’anar de nit per una zona de bars de copes havia influït en el què li havia passat. De que no s’hagués resistit amb prou fermesa, quasi ni cal parlar-ne.

I també recorde que, quan les forces de seguretat van anar a fer tasques diverses a països amb conflictes bèl·lics, la seua actitud era molt més prudent i discreta que la que han fet a Catalunya en els darrers mesos. Pot ser perquè allà s’exposaven a enfrontar-se a combatents de veritat. No a avis, xiquets i persones indefenses.

De tota manera no em feu massa cas. Pot ser tot són cabòries meues.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *