Des de la Plana

Ara ens faltava l’Ébola.

Avui s’ha fet públic que a Madrid tenen, tenim que les infeccions son molt democràtiques, una auxiliar d’infermeria infectada d’Ébola. És la primera persona infectada fora d’Àfrica. Ves per on, Espanya ha aconseguit ser la primera en alguna cosa, una vegada més. La dona ja va demanar que li feren les proves el dia 30 de setembre, però com el “protocol” d’actuació es veu que no preveia exactament res, no li les van fer fins el dia 6 d’octubre. Una setmana en la qual, la pacient ha estat de vacances a Madrid, on resideix. A hores d’ara, ja hi ha tres persones més en aïllament i 52 en seguiment. Brussel·les demana explicacions, Espanya no s’acaba d’aclarir per donar-les i les poques que es donen venen a ser d’aquelles de “ningú ens pensàvem que una cosa així podia passar”. Ara, tard i malament, com sempre, venen les lamentacions.
I apareixen els consells dels experts que recomanaven fer els tractaments sobre el terreny i desaconsellaven els trasllats de malalts. I em ve a la memòria aquella imatge de l’avió on es traslladà el primer pacient, que semblava un avió normal i corrent, amb els seients sense cap mena de protecció i les lliteres aïllades al passadís central. I les declaracions grandiloqüents dels responsables del Ministeri de Sanitat afirmant que els seus protocols eren segurs. I les protestes dels infermers de Madrid, que denuncien que no se’ls ha donat formació adequada per al tractament d’aquesta mena de malalts, que els equips de protecció tampoc estaven homologats, que s’ha tancat un hospital que estava preparat per aquesta mena d’emergències, que les retallades ens han dut on estem…
D’altra banda, després d’afirmar que les expectatives turístiques eren “molt bones” i que la eixida de la crisi ja havia començat gràcies a l’increment del turisme i que si les reserves i que si… després de tot això, ara ja es veu que les cancel·lacions seran moltes, que Espanya com a destinació turística ja veurem, que Madrid en particular encara pitjor i que d’eixir de la crisi, res de res.
Això és el que passa per deixar que en llocs de responsabilitat hi haja persones poc o gens qualificades. Veritables inútils que, davant de qualsevol decisió que requeresca una mínima professionalitat, un mínim coneixement de causa d’allò que han de fer, no saben què fer. I, o bé no fan res o prenen una decisió equivocada. És el preu que cal pagar per mantindre la corrupció, el nepotisme i la desvergonya que impera des de temps immemorial en aquest país.
Tots aquells que n’estiguen disposats a seguir pagant-lo, poden continuar donant suport a aquesta colla que ens governa i que ja veureu quines explicacions dóna a Brussel·les. Ara, això sí: segur que continuaran demanant per al seu Cañete el millor càrrec, que ell “está más que preparado”. I pressumint de la “liga española” i dels trioms del “Real Madrid”. Allò tiípic que es pot esperar d’un país del tercer món amb pretensions, per entendre’ns.

I espereu-vos, que encara en veurem de més grosses.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!