Al País Valencià, cada dia que passa, hi ha menys línies educatives en català. I la manera que tenen de fer-ho, els genocides culturals que ens desgovernen, és la següent:
En primer lloc, es signen concerts. I, quan es signa un concert, amb totes les excuses que es vulga posar, com ara que així ens estalviem edificar centres nous, que es tracta d’una organització sense ànim de lucre, que hi ha una tradició… no es concerten places.
Es concerten línies. Per exemple. Imagineu-vos una escola concertada, com moltes, pertanyent a una varietat (ordre religiosa) de cristians. I se li concerten dues línies. Evidentment, en castellà. Tant és, que l’escola en qüestió només tinga una demanda de vint xiquets. Com se li han concertat dues línies, dos per trenta cinc, setanta. La sotsdita escola té, immediatament, cinquanta vacants disponibles.
A la vora hi ha una escola, pública, de qualitat i amb línies en català. Ara imagineu que, perquè la gent s’ha vist damunt la crisi i vol el millor per als seus fills, perquè l’equip docent i directiu de l’escola pública treballen, participen en projectes, organitzen activitats i es guanyen un prestigi, tenen cent vint sol·licituts. A trenta-cint per aula, haurien de tindre 3,43 grups.
O, dit en altres paraules: Quatre grups amb 120 places ocupades i 20 encara per ocupar. Vint vacants.
Doncs no. Se li mantenen només les dues línies que ja té i cinquanta alumnes que no pot admetre. No els pot admetre en aquesta escola pública, perquè l’administració ja oferta aquestes vacants en un centre privat concertat al qual els pares no volen dur als fills.
Així, s’aconsegueix que, malgrat que la demanda siga molt májoritària en català, les places que s’oferten no ho siguen. També s’aconsegueix que els centres concertats seguesquen cobrant per tindre uns grups amb molts alumnes que, en realitat no tenen.
I si es reclama, des de la pròpia administració valenciava, van i et diuen, literalment:
“S’ha de donar a menjar a molta gent”.
Com va dir en el seu moment el mestre Llach, referint-se als darrers assassins que convisqueren amb l’infame general Franco,
“I que en la mort us persegueixin les nostres memòries”.
De moment, aquest diumenge, cal anar a votar. Valencians, voteu. Volen acabar amb nosaltres i els ho hem d’impedir.