EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

10 de març de 2010
0 comentaris

Mishima vs. Maragall

El 2006, Òmnium Cultural va encarregar al grup Mishima
l’acompanyament musical d’alguns textos d’autors catalans publicats cent anys abans, el 1906. Les paraules de Prat de la Riba, Casellas, Bertrana, Maragall, Oller, d’Ors,
Carner i Costa Llobera van prendre una nova sonoritat sobre les notes de David
Carabén i companyia. El resultat, però, només el vam poder assaborir els
assistents a l’acte de lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes,
que aquell any va tenir lloc el 6 de juny al Palau de la Música de Barcelona.
Tanmateix, un any més tard, Mishima va incloure un d’aquests treballs al disc Set
tota la vida
. Es tracta del poema de Joan Maragall Els Ametllers, inclòs
al llibre Enllà. Maragall a ritme de pop-rock, un fent ben poc usual. I
és que, a diferència del que ha passat amb altres poetes del segle XX (Foix,
Salvat-Papasseit, Espriu, Martí i Pol, Marçal o Estellés, per posar-ne alguns
exemples) el pare de la poesia catalana contemporània encara no havia estat gaire
revisitat per la música moderna. A banda de compositors de cant coral i
sardanes, només alguns membres de la
Cançó, com Xavier Ribalta, s’hi havien atrevit. Però ningú no
ho havia fet en l’àmbit del pop. Això dóna a aquesta peça, enregistrada per Mishima el 2007, un valor afegit que
no he volgut passar per alt. I menys encara aquests dies, en què s’ha donat el
tret de sortida a les commemoracions de l’Any Maragall 2010-2011, alhora que és
a punt de sortir a la llum el nou treball discogràfic del grup barceloní. És interessant sentir com un dels exponents de l’escena indie catalana s’enfronta a un text del màxim representant del modernisme literari.
Mishima vs. Maragall, tot un plaer.

‘Els ametllers ‘ (Joan Maragall / Mishima). Podeu escoltar la cançó aquí. I llegir el text aquí.

 Il·lustració de portada del disc de Mishima Set tota la vida (2007)


Els ametllers

23 de gener:

Avui, per la primera i dolça volta,

m’ha sorprès la blancor dels ametllers

traient el cap per sobre dels recers

de l’hort blanc de les monges caputxines:

semblaven esfereïts

de sentir-se tan florits

tots sols entre les boirines.

 

6 de febrer:

Avui semblaven valents

i semblava que cantaven

afrontant a tots els vents

i a les neus que els vents portaven.

Sota les neus imminents

cantaven de l’alegria

d’haver florit ignocents

abans de l’hora i del dia:

des del fons dels jorns vinents,

plorant, la
Primavera els beneïa.

 

15 de febrer:

Avui ha caigut neu damunt les flors

i damunt de les coses primerenques:

un matí de blancor que el sol ha fos.

A migdia poncelles vermellenques

han tret el cap florit entre la neu

i han resplendit en mig de la blancura:

els ametllers han dat gràcies a Déu

agitant llur rosada vestidura. 

 

Joan Maragall (Enllà, 1906)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!