Les persones que rebugem l’Islam sovint som titllats d’islamòfobs i la nostra “malaltia” seria la islamofòbia, ja que amb aquesta etiqueta ens estan tractant com a malalts. Aquesta designació no és neutral ni innocent. La malaltia és una cosa que et passa a tu, el pacient, sense causa externa fora d’allò normal i una fòbia és “una por intensa i específica a objectes i situacions concretes, com ara als espais oberts (agorafòbia) o als llocs tancats (claustrofòbia)” (viquipèdia).
D’entrada direm que no tenim por a l’Islam i per tant res d’islamofòbia. Hauriem de dir també però que les “filies” poden ser malalties i que més enllà d’una “simpatia apassionada per una cosa” poden ser malalties molt greus, com l’hemofília, la zoofília, la necrofília o … la islamofília.
Perquè estimar una religió basada en Al·là, un ser imaginari com pot ser Yavé o Dèu, que només presentar-se a Mahoma parla de guerra santa (i funcionar, va funcionar aquesta guerra). Perquè estimar una religió fonamentada en la guerra santa impulsada pels seus imams el magnetisme dels quals consisteix en reprimir les dones i impulsar una societat de religió única i por. Perquè estimar una religió basada en dictadures confesionals medievals sustentades en la ignorància, la superstició i violència de fonament religiós… estimar aquesta religió és una malaltia mental molt greu i un atentat als drets humans. Perquè rebutjar l’Islam, més que un dret humà, és un deure humà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!