Aquest acròstic, que respon a les paraules Treball Final de Màster, és el motiu principal pel qual l’activitat més o menys periòdica del meu bloc s’ha vist totalment esquinçada : no hi escrivia una sola paraula des de mitjan juliol. Això és un rècord històric d’inactivitat al bloc, per bé que l’activitat escriptora no s’ha
Ahir, amb motiu de la manifestació a València en contra dels assassinats massius d’Israel a la franja de Gaza, vaig trobar un amic entre la gentada. Com és habitual, després del protocol d’amistat -“Com estàs? Tot bé? Per on pares?…”- intercanviàrem impressions al voltant de l’enèssima crisi a Palestina. “És molt fort… Aquesta vegada se
Esperava amb deler i curiositat la 29a edició del Festival Internacional de Cinema de València, més conegut pel seu nom artístic: CinemaJove. Conec de la seva existència de fa molt però no sabia que era un festival consolidat i de referència a nivell europeu. Els números d’enguany parlen per ells mateix: 270 pel·lícules i 1400
Avui, 6 de juny de 2014, es celebra el 70è aniversari del Desembarcament de Normandia. Puntuals a la cita, tots els mitjans de comunicació s’han fet ressò d’aquesta efemèride militar i, com han fet durant setanta anys, l’han recordada com l’inici de la fi del nazisme i de l’alliberament d’Europa; és a dir, com la
A molts indrets de l’Estat espanyol, les eleccions europees no seran més que un tràmit electoral sense massa història. Si la política local genera rebuig i desencís entre un gran sector de la població, ja podeu comptar quin és l’interès que desperta la política europea… La previsible baixíssima participació d’aquesta cita electoral ens impedirà de
Vacances. Feia temps que no les anhelava tant. Ha estat un curs de trànsit, a l’escola i a la vida. Emocionant, però també exhaust. Construir una nova realitat demana temps i molta energia vital. Setembre passat vaig canviar el poble d’Albaida per la meua ciutat natal, València; la menuda escola Covalta pel gegantesc col·legi Miguel
Cafè “Lisboa” (València) 4 de febrer de 2014 A poques pàgines per consumir-lo definitivament i desar-lo a la caixa de sabates on són els altres, puc confirmar que aquest quadern passarà a la història –òbviament, a la meva història, no a la Història amb majúscula– com al més destarotat que he
Avance pel llit del riu Túria reconvertit, gràcies a la lluita veïnal dels anys 80, en corredor natural de la ciutat de València. És, sense cap mena de dubtes, el tresor més preuat de la nostra urbs; una franja verda i fresca que la salva de la mediocritat urbana. Oxigena la ciutat d’est a oest
Hi havia una vegada un país petit i desgavellat governat pel Partit Popular. Els líders d’aquest partit tenien el costum d’enganyar la població i riure-se’n d’ella d’una manera descarada, especialment quan s’acostaven les eleccions. Feien servir mentides de tota mena per embaucar la gent i atemorir-la: sovint s’inventaven amenaces i enemics per espantar la gent
Torne cap a casa després d’una dia llarg i difícil a l’escola; avui, els alumnes estaven esvalotats com mai. Carrer Sant Francesc de Paül, carrer Bilbao, carrer d’Almassora. Creue els Jardins del riu Túria pel Pont de Fusta i m’endinse pel carrer del Mur de Santa Anna, alliberat del fum i la violència del trànsit
És probable que conegueu les imatges: fa dos mesos que corren per la xarxa. Tanmateix, ahir tornaren d’aparèixer als mitjans de comunicació amb motiu de la denúncia que l’Associació per la Memòria Històrica ha interposat al Tribunal Suprem contra Rafael Hernando, portaveu adjunt del PP al Congrés dels Diputats. Si ja les coneixeu, us demane
Ens ha costat Déu i ajuda però ja tenim el DVD de la pel·lícula Una nit al Museu de Titelles. Quan el passat 4 d’octubre estrenàrem el nostre petit film al cinema Odeón d’Albaida vaig comprometre’m, davant de tot el poble, a tenir enllestit el DVD en dos mesos. Tanmateix, ni tan sols l’advertència amistosa
Mireu la foto. Aparentment, no té cap interès més enllà de mostrar un primer pla dels artífexs de la fallida financera, econòmica i social del nostre País. Són ells els qui han tancat RTTV; els qui han acabat amb les caixes d’estalvi valencianes i el Banc de València; els qui han balafiat els nostres diners
Chicago, 1931. Després d’haver manat assassinar centenars de persones, haver subornat tants jutges, fiscals i policies com li va venir en gana i haver-se fet l’amo i senyor dels negocis il·legals –joc, alcohol i prostitució– del Chicago dels anys 20, Alphonse Capone, més conegut per Al Capone, fou condemnat a deu anys de presó per
Fa dies que m’agradaria haver dit la meva pel que fa a l’espectacle que ens està oferint RTVV –sens dubte, el millor des de la seua creació–. Tanmateix, és un serial tan estrafolari, increïble i morbós que, inicialment, em va deixar sense paraules: el col·lapse mental fou absolut. S’hi entremesclen tants elements i d’una miscel·lània