Etziba Balutxo...

L’estiu del 2019, un enfilall de casualitats i coincidències que es farien molt llargues d’explicar, però que s’acosten molt a la bruixeria, me feren a mans 48 rodolins de Joan Vilamala, escriptor especialitzat en auques i membre del popular grup Esquirols, dedicats a Guillem d’Efak. Amb el vistiplau i la confiança de Mònica Pastor, la vídua del poeta en bicicleta, la proximitat del 25^è aniversari de la mort del fill il·lustre de Manacor m’animà a fer una proposta a l’Ajuntament, on la bona acollida va ser immediata. El batle Miquel Oliver i el regidor Mateu Marcè posaren fil a l’agulla i, fidels a la tradició d’il·lustradors de Guillem d’Efak, amb Jaume Ramis a la memòria, aquells rodolins trobaren sabateta de son peu en la mà destra de Toni Galmés. Gràcies també a la feina i gestió dels tècnics, amb Llorenç Carreres al capdavant, la cosa va anar com una seda i la confluència ha desembocat en una deliciosa auca que, d’entrada, convida a fer un agraïment públic a l’Ajuntament de Manacor i a felicitar la bona gent efakiana.

Amb motiu de la presentació, al nou Espai d’Art i Humanitats, es va inaugurar una exposició amb les vinyetes originals de l’auca i altres referents de la vida i obra de Guillem d’Efak: llibres, discs, cartells...  També, en circuit permanent, s’hi podran veure fotos i documentals com “L’ànima negra de l’illa” o el “Siau qui sou!”. La mostra romandrà oberta cinc setmanes, fins dia 28 de febrer.

El rebombori que s’ha mogut a la premsa de Mallorca i del conjunt de Catalunya ha revitalitzat Guillem d’Efak, amb propostes d’enaltir el seu nom. A Sabadell es reclama posar el seu nom a la biblioteca de la barriada de Can Puigjaner on ell va viure. A Manacor ressorgeix la crida a posar el seu nom a l’Auditori. Al capdavall, podem certificar que Guillem d’Efak és viu i ben viu. Ho assenyala l’adagi africà: «cap persona morirà mentre hi hagi algú que la somia» i Guillem d’Efak era una factoria de somnis, com canten els versos que obrin pas a l’exposició: Rega de somnis els teus dies/ i rega de somnis les nits./ Un poble no serà mai poble/ si no té somnis compartits.

Per il·lustrar i posar veu a Guillem d’Efak, després del parlament del batle de Manacor, comptàrem, com sempre, amb la generosa i desinteressada col·laboració dels algaidins Biel Majoral, Delfí Mulet i Biel Torres, de la concarrina Cati Obrador i de la soprano de Manacor Maria Rosselló. Què no hauria fet Guillem d’Efak d’haver comptat en vida amb aquesta colla de veure?

El mes de maig de 1980, a la Sala Imperial, acompanyat del grup «Amigos» (amb Pep Alba i Tomeu Matamales) i amb músiques d’Antoni Parera Fons, Guillem d’Efak estrenava SIAU QUI SOU!, una història de Mallorca en cançons. Al fulletó de presentació, Bernat Nadal, el poeta honest de Manacor, escrivia: «Les cançons que ens ofereix Guillem d’Efak feriran la sensibilitat dels espectadors. Qui pugui romandre impassible haurà de revisar seriosament la seva formació i demanar-se: què han fet amb mi?» Efectivament, les tres peces que es varen escoltar per arrodonir la vetllada i documentar musicalment l’auca, feriren la sensibilitat dels espectadors que expressaren la seva satisfacció amb aplaudiments emocionats.

Encara romandran noves activitats a l’entorn de la figura de Guillem d’Efak. A Sabadell han proposat posar el seu nom a la Biblioteca del barri de Can Puigjaner. Es vol fer la ben necessària reedició del còmic que va fer Jaume Ramis sobre “El regne enmig del mar”, l’enregistrament en CD del concert de 1980, amb l’afegitó de les cançons de Leo Ferré, Georges Moustaki o Jean Ferrat que va cantar en català Guillem d’Efak, l’edició del recull de contes que va publicar els anys 60 del segle passat a “Cavall Fort” i a “L’infantil”, amb noves il·lustracions… tot plegat, passa a passa, fins a la divulgació de l’obra completa del bruixot barracaner de la Guinea. Tenim Guillem d’Efak per molts d’anys!

FOTOS

Pere Oliver i Domenge (1886-1968), l’apotecari Barceló, el bon batle republicà de Felanitx, es va distingir tota la vida per enaltir, amb Jaume I i Ramon Llull al capdavant, els noms i els episodis més proscrits de la nostra història. Entre d’altres fets rellevants, va estudiar a fons la Guerra de Submissió a Castella (1705-1715) i la Germania de Mallorca, amb els seus precedents de les Revoltes Foranes. En tots els casos, va acudir als arxius i va posar en evidència la manipulació del discurs dominant. Des de ben jove, aportà dades que desemmascaraven el maniqueisme de les trones acadèmiques i posaven en solfa el relat oficial que s’explicava a les escoles. La investigació històrica va ser una de les seves dèries. Just llicenciar-se com a apotecari, el juny de 1908, als 21 anys ja va dictar a Barcelona la conferència «Les ciències sota el regnat de Jaume I». Un mes després, convidà alguns companys d’estudis a Felanitx¹. Satisfets del viatge, publicaren una carta on expressaven el descobriment que havien fet de la catalanitat de Mallorca. Pocs dies després, «El Felanigense» publicà «Protesta», un escrit en castellà signat amb el pseudònim «Le Pe», que corresponia a Lluís Planas Bordoy (1850-1927), amb un enfilall de tòpics i de falsedats. «POO» (Pere Oliver) va rebatre un per un els desbarats de Planas, però aquest replicarà i la polèmica es traslladarà a la revista «Ca Nostra», on també apareixerà Miquel Ferrà i Juan (1885-1947) fent costat als escrits d’Oliver que demostra un alt coneixement de la nostra història².

Des de 1908 i fins el gener de 1939, Pere Oliver i Domenge destacarà a moltes i molt diverses publicacions per la defensa argumentada de la història amagada. A La Veu de Mallorca, a La Nació, a Santueri… a les pàgines 3 i 4 del n. 3 del quinzenari «Som…» de dia 1 de febrer de 1919, publica «La revolta social del s. XV» i la qualifica de cruenta, agosarada… i justa!

L’any 1928, l’Associació per la Cultura de Mallorca, entitat de la qual Oliver va ser fundador i que presidia a la delegació de Felanitx, organitzà unes jornades a La Protectora que esdevingueren un èxit. Emili Darder (1895-1937) parlà de Les malalties infeccioses, Andreu Crespí (1896-1982) de Les Estacions Prehistòriques de Felanitx, Arnest Mestre (1884-1968) de La llimonera i altres cítrics, Mateu Oliver Capó (1900-1966) de L’ideal en l’art i Pere Oliver i Domenge tancà el cicle amb La Germania.

La crònica del setmanari d’aquella conferència, presentada per Pere Reus Bordoy (1896-1938), es desfà en elogis de l’acurada descripció del descontent general, la misèria, els horrors de la Inquisició, la tributació insostenible, la repressió, la injustícia, la fam… La Germania, segons Oliver, reclamava el dret a la vida. Joanot Colom, honrat, just i lleial fins a la mort, va ser un màrtir de la llibertat. Pocs dies després, dia 2 de gener de 1929, El Día (vg. imatge al final) es va fer ressò de la conferència i, el mes de novembre, a «La Nostra Terra» (n. 23, pàgs. 407-426), publicà l’opuscle «Joanot Colom i Cifre. Instador del Poble», amb dedicatòria al seu cunyat Miquel Massutí Alzamora (1902-1950). Contra el discurs borbònic de Quadrado que qualificà la Germania com «un levantamiento diabólico», repara les acusacions mai provades contra el cabdill felanitxer de «criminal, sacríleg i violador». L’extens treball conclou: «Passaren els anys canviant les angúnies, les dolors i les lluites fins que fou feta la proclamació dels Drets de l’Home i triomfà el dret a la vida, bandera i programa de la nostra Germania».

Dia 15 de maig de 1930, a les pàgines de LA VEU DE CATALUNYA, Joan Santamaria i Munné (1884-1955) publicà un llarg i molt elogiós article dedicat a Felanitx, amb referències al llenguatge i a la bonhomia de la gent, per concloure «Que m’agradaria, tot esperant la mort, de fer dia i vida a Felanitx!». Cinc anys després, l’article seria inclòs dins del quart volum (el dedicat a Mallorca) de VISIONS DE CATALUNYA. Entre les moltes descripcions que fa l’autor, assenyala que els felanitxers s’esforcen en mostrar als visitants «el bo i millor de la vila» i, a la relació que detalla, esmenta «la casa nadiua de l’agermanat Joanot Colom».

Quan Pere Oliver i Domenge arribà a la batlia del poble (gairebé per aclamació popular), va tenir ben present que Felanitx estava en deute amb qui, paradoxalment, era fill il·lustre de Palma i no del seu poble nadiu. A la sessió de dia 19 de maig de 1931, s’acordà: «la adquisición de un cuadro del gran Agermanado hijo de esta ciudad Juanot Colom, instador que fue del bien común, mártir de las libertades cívicas». El mes de juliol de 1931, entre una quinzena de canvis de nom de carrers, s’aprovà que el de Cala Figuera passàs a ser Germania. El febrer de 1932, arran de l’asfaltat, il·luminació i sembrada d’arbres a la zona de la Torre d’en Pax, es va acordar donar-li el nom de plaça de Joanot Colom, «hijo de esta ciudad, muerto en holocausto de las libertades ciudadanas». La plaça esdevindria el principal centre d’activitats populars. Com a mostra, allà s’hi va fer la commemoració del primer aniversari de la República, el 14 d’abril de 1932, les concentracions del 1^r de maig i el punt on es feien els concerts de la banda de música. A més de la plaça, Joanot Colom també va tenir un carrer al seu nom.

La cosa va durar poc. El març de 1938, per obra i gràcia de la dictadura militar, la tasca regeneradora de Pere Oliver i Domenge se n’anava en orris. El carrer Germania tornaria a ser Cala Figuera, la plaça Joanot Colom esdevindria Pax i, com a gran ignomínia, el carrer Joanot Colom, tot i la proposta dels teatins de passar a ser de les Trinitàries, es va dedicar a Onofre Ferrandell, el batle mascarat enemic de la Germania. Malgrat els més de 80 anys de la malifeta i més de 40 anys de la recuperació dels ajuntaments democràtics, la vergonya continua. Com a tímida esperança, ressona la inscripció que figura a la pedra del memorial que, amb motiu del 50è aniversari de la mort de Pere Oliver i Domenge, va inaugurar l’Ajuntament de Felanitx el maig del 2018: “Els pobles es van recobrant per mitjà de la Cultura i la Llibertat. El meu somni és fer del nostre poble una pàtria d’homes lliures, i del mallorquí el ciutadà digne d’una societat, on sigui impossible qualsevol dolor determinat per una injustícia social.”

Sal a la història! Després del seu esquarterament, la casa de Joanot Colom de Palma, a la que, en honor seu, s’anomenà placeta d’en Colom (avui del Roser), va ser esbaldregada i el solar sembrat de sal per esvair-ne la memòria. I… el quadre que pagà l’Ajuntament de Felanitx? Qui sap on és el quadre! A l’Ajuntament de Palma sí que podeu veure un retrat seu. I, a una plaça de Son Gotleu, una escultura que li va dedicar Jaume Mir.

A la Vila? Una infàmia que reclama reparació: silenci, oprobi i oblit! Felanitx, un dels principals protagonistes de la Germania de Mallorca, manté oculta la seva història quan en menys d’un any, dia 7 de febrer de 2021, farà mig mil·lenni de la revolta popular. Així està la cosa ara per ara.

Bartomeu Mestre i Sureda, Balutxo

1 Entre d’altres, Manuel Sayrach i Carreras, el qui seria un destacat arquitecte modernista.