Ahir ens va deixar l’escriptor Amos Oz, un gran creador i un jueu que treballava per la pau entre palestins i irraelians. Ací reproduesc el post que fa deu anys li vaig dedicar a la seua autobiografia: Història d’amors i d’ombres (força intreressant com la resta de la seua obra) 17 de febrer de 2008
Com la flama em penedesc, morint-me dins l’espès fum de la nostàlgia. Sense closques i escuts, per damunt del rovell marró dels anys, cap a la llum de les illes ignotes que desvetllen sortilegis, cobriu-me, com Neruda, amb llençols de blau, núvols blancs i pedra, poemes amerats de passió, i així podré contar-vos les
De la mà de Raül Garrigasait ens arriba una doble reivindicació de Santiago Rusiñol. Per un costat, la reedició del llibre Oracions (1897) amb una triple autoria: textos de prosa poètica de Rusiñol, dibuixos de Miquel Utrillo i composicions musicals d’Enric Morera. Com a projecte innovador per a la seua època, no hi ha dubte
El segon llibre de memòries —o potser més autobiografia que memòries?— de Ventura Pons porta un títol bíblic: He tastat molts fruits de l’arbre de la vida. I té quelcom de bíblic, perquè tot balanç vital, fet amb sinceritat, s’hi aproxima. Ventura Pons en el llibre ens conta múltiples capítols de la seua vida artística