“Aquell qui extirpa els desitjos del seu cor (ansietat, passió, temor o còlera), és una ment constant. Si també aparta els sentits dels objectes, aleshores equilibra la ment. Si es complau en els objectes, s’enganxa a ells i sorgeix el desig. El desig esdevé il·lusió, desmemòria. Per qui està inquiet no hi ha concentració, i
“Que el silenci s’imposi i puguem dormir…..de dia hagi tranquil·litat, de nit es pugui dormir/ Al santuari dels destins, el més savi entre savis, el més expert entre els déus fou engendrat/ El va fer perfecte, les seves formes portentoses, més enllà de qualsevol comprensió,/ no era possible entendre-les,/ difícil contemplar-les” (Enuma Elish, Tauleta I)
“No s’afligeix qui cerca elogis: plora de veritat només qui sense testimonis plora”. “Mentre dubtes què vols ésser, podries esdevenir no-res. Tingui reis i senyors aquell que no és amo de si mateix i cobeja allò que els reis i senyors cobegen. No és follia voler morir per por de no morir?” “Un dandi és
La cultura catalana sembla haver entrat en una etapa de decadència. No és només per l’esclerosi que mostren la majoria d’associacions i institucions, on una generació-tap ha impedit amb ferma voluntat la seva renovació i regeneració. No és només els molts símptomes que descobrim i sospitem de pràctiques corruptes i clientelars que l’han anat ofegant
Massa cops hem sentit que hem d’estar orgullosos de la nostra cultura. Poques vegades però hem sentit crítiques rigoroses i fonamentades sobre les nostres mancances. Quan el passat 17, en la trobada presentació de l’àmbit de cultura del congrés FuturCat, celebrat a Sitges, durant la major part del temps vaig tenir la sensació altre cop
“El savi no es lamenta pels vius ni pels morts. Mai hem deixat d’ésser ni deixarem de ser. Així com el resident del cos passa en aquest per la infantesa, la joventut i la vellesa, així passa a altre cos. El contacte amb la matèria dóna calor i fred, plaer i dolor, que es fonen
“Després de la mort el Temps es retira del cos, i els records s’esborren d’allò que ja no és, en qui acabaran per perir quan el desig d’un cos vivent ja no els mantindrà. Experimentava fatiga en sentir que tot aquest temps, no sols l’havia viscut, segregat jo sense interrupció, i era jo mateix que
“Assaboria aquella impressió, en el que tenia d’extra-temporal, en l’únic ambient on podia viure, és a dir, fora del temps. No podia copsar-la en el present, ja que, com que la imaginació no hi entrava en joc, els sentits eren incapaços de fornir-la-hi. Només tenia el poder de fer-me retrobar els dies antics, el temps
“Estima com a teu només allò que ha passat. T’esperen afanys i fatigues; no es retarden els plaers. No és de savi dir: “Viuré”. El dia de demà és massa llunyà: viu avui.” (Epigrama XV) “Tenies quatre dents: una tos se te n’emportà dues i una altra les altres dues. Sense temor pots passar-te ara
Si penses que la societat no funciona bé, si creus que cal canviar-la, cal que comencis per canviar tu. Si no ets capaç de canviar, com ho pots demanar als altres? No t’amaguis darrera qualsevol excusa. Siguis honest i reconèixer fins on vols canviar. Si demanes sacrificis al que tenen alguna mena de responsabilitat, cal
La consciència són els processos que permeten percebre el món. Per això depèn dels nostres sentits, però també dels nostres processos mentals. La llei fonamental de la matèria és el canvi, per això evoluciona o involuciona sempre. A banda, tenim el subconscient, que dirigeix les funcions involuntàries del cos, de forma independent de la consciència.
El temps és un estat mental, un estat de la consciència. Emprem molta energia per vèncer el temps i l’espai, quan aquesta potser seria més útil emprant-la en un mateix i per qui ens envolta. Els humans primer vam dividir el temps, basant-nos en la diferència entre el dia i la nit. Després vam afegir
Sempre és molt bo encarar el dia relaxats. Potser ens ajudaria asseure’s còmodament durant uns moments, fent tres o quatre respiracions profundes (sempre amb el nas), amb l’esquena recta i les mans prop dels genolls. Tanca els ulls, respira sempre pel nas, omplint primer el ventre (exercitant així el diafragma). Si noteu com un cert