El temps és un estat mental, un estat de la consciència. Emprem molta energia per vèncer el temps i l’espai, quan aquesta potser seria més útil emprant-la en un mateix i per qui ens envolta. Els humans primer vam dividir el temps, basant-nos en la diferència entre el dia i la nit. Després vam afegir més divisions artificials per parlar del passat, el present i el futur (ahir, avui i demà).
Quan parlem de l’espai, normalment parlem de tres dimensions. Però quan els físics ens parlen de la quarta i d’altres dimensions, ens resulta més difícil imaginar-les i entendre-les. Si copséssim el vuit que separa els objectes, no tindríem cap idea sobre l’espai. Sempre tenim necessitat de referències dels nostres sentits. L’espai també és un estat de la consciència. En la nostra confusió, no separem el temps de l’espai. Desplaçar-se en el temps i l’espai és un gran repte humà i espiritual.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!