Projectada ahir al matí, últim divendres de la 68a edició del Festival de Canes, Chronic, del mexicà Michel Franco, està protagonitzada per Tim Roth, en el rol d’un cuidador de malalts terminals que tragina un passat tan aclaparador com amagat. Imma Merino, diari El Punt Avui, A l’entorn de la mort: (..) Franco aborda la
Les pel·lícules programades cap a la part final del festival ho tenen diferent. Si són bones, revifen els ànims del personal -ja cansat després de tants de dies de veure pel·lícules- i, ni que siguin per això, compten amb un plus a favor seu, fins al punt que poden arribar a ser sobrevalorades. Ara, si
Cap projecció avançada. Love, de Gaspar Noé, programada fora de competició en Sessió de Mitjanit, havia de convertir-se en un esdeveniment i, pel que es veu, amb un desori organitzatiu a l’entrada del Gran Auditorium Lumière, ho van aconseguir. Més gent la volia veure que no pas butaques hi havia a la sala, cues, tensions…
Després de l’especulativa “Rovell i os”, Jacques Audriard, el director de la rigorosa “Un profeta” ha tornat per quarta vegada a la Competició de Canes, inspirant-se en Montesquieu: Dheepan. Direcció: Jacques AUDIARD. Producció francesa. Intèrprets: Antonythasan Jesuthasan, Kalieaswari Srinivasan, Claudine Vinasithamby, Vincent Rottiers, Marc Zinga. Sinopsi: Un combatent tàmil fuig de la Sri Lanka devastada per
Victor XX, de Ian Garrido López, de la barcelonina ESCAC, ha guanyat aquesta tarda el tercer premi de la Cinéfondation del Festival de Canes, la secció dedicada a les escoles de cinema. El Jurat presidit per Abderrahmane Sissako ha fet públic el seu veredicte, format per tres premis. El tercer, ex-aequo, ha estat per aquesta
Havent publicat ja els dos reculls de primeres reaccions, ran de la projecció de L’assassina (Nie yin niang | The Assassin), la cinta d’arts marcials del taiwanès Hou Hsiao-hsien: Magistral! i D’altres primeres reaccions, és l’hora de repassar el que en diuen els nostres mitjans. Foto: Spot Films. Imma Merino, diari El Punt Avui, Retorn
La Patota (La Patota | Paulina), de Santiago Mitre, ha guanyat el Grand Prix de la Setmana de la Crítica de Canes, en un veredicte que també ha guardonat La terra i l’ombra (La tierra y la sombra | La terre et l’ombre), de César Augusto Acevedo amb el Visionary Award i el curtmetratge Varicel·la
En un apunt-flaix he recollit aquesta matinada les primeríssimes reaccions que han aparegut a la xarxa, després que la premsa hagi pogut veure L’assassina (Nie yin niang | The Assassin), la cinta d’arts marcials del taiwanès Hou Hsiao-hsien. Ara es tracta de complementar-ho amb altres reaccions recollides més tard. Recordem: L’assassina (Nie yin niang |
Ja fa temps que el napolità Paolo Sorrentino divideix la premsa especialitzada acreditada a Canes. Recordo que La gran bellesa, alguns la vam ben estomacar, mentre altres en deien meravelles. Em temo que la sorollosa divisió que s’ha produït amb La joventut, no és més que una nova batalla de la mateixa guerra, entre els
Cap festival no deixaria passar de llarg una pel·lícula del xinès Jia Zhangke, un dels grans; però va sorprendre que Canes li seleccionés en Competició Mountains May Depart (Shan He Gu Ren), perquè totes les informacions apuntaven que la pel·lícula no estava acabada. Ja s’ha projectat al certamen i les opinions s’han dividit, però els
Llegim, llegim, el que comença a arribar-nos de Canes, sobre L’assassina (Nie yin niang | The Assassin), la cinta d’arts marcials del taiwanès Hou Hsiao-hsien, una vegada la premsa l’ha vista en projecció avançada, de la qual em diuen que és magistral: Justin Chang, Variety, tuit: Hou Hsiao-hsien’s THE ASSASSIN is one of the most beautiful
Piulava Àngel Quintana, des de Canes: A Amnesia de Barbet Schoreder hem sentit a Marthe Keller -Fedora de Billy Wilder- parlant en català. #Cannes2015. I afegia: Amnesia de Barbet Schroeder vol ser un retorn a la Eivissa de More per palrar de la culpabilitat alemanya. Vella però de gat vell#Cannes2015. I escriu Salvador Llopart, a
A la secció Un Certain Regard del Festival de Canes s’ha pogut veure Cemetery of Splendour (Rak Ti Khon Kaen), darrera obra del guanyador de la Palma d’Or Apichatpong Weerasethakul. Cemetery of Splendour (Rak Ti Khon Kaen). Direcció: Apichatpong WEERASETHAKUL. Producció: franco-germano-anglo.malaïso-tailandesa. Intèrprets: Banlop Lomnoi, Jenjira Pongpas. Sinopsi: Un solitària mestressa de casa de mitjana edat
D’uns origens polifacètics, amb produccions molt del Quebec, en francès, amb vocació de narrativa singular; Denis Villeneuve està passant a un cinema en anglès, thrillers, i de camí de fer la nova “Blade Runner”. Sicario ha revelat un autor que s’ha colaten el “mainstream” o ha aixecat acta que el corrent dominant ha engolit un altre
El tàndem de “S’ha declarat la guerra”, Valérie Donzelli – Jérémie Elkaïm torna amb Marguerite et Julien, l’adaptació d’un guió de 1971 per a un film que Truffaut no arribà a fer, i passa de la Setmana Crítica a fer-se un lloc a la Competició. Com ha anat? Està justificat el salt? Marguerite et Julien.