Club 7 Cinema

Cap festival no deixaria passar de llarg una pel·lícula del xinès Jia Zhangke, un dels grans; però va sorprendre que Canes li seleccionés en Competició Mountains May Depart (Shan He Gu Ren), perquè totes les informacions apuntaven que la pel·lícula no estava acabada. Ja s’ha projectat al certamen i les opinions s’han dividit, però els detractors no parlen ni precipitació ni de film mal acabat.

Mountains May Depart (Shan He Gu Ren). Direcció: JIA Zhangke. Intèrprets: Zhao Tao, Yi Zhang, Sylvia Chang, Zijian Dong. Sinopsi: L’acció se situa en tres èpoques diferents. Tot primer a la Xina, el 1999. La Tao i en Liangzi estan enamorats. Ella, però, deixa en Liangzi per a casar-se amb en Zhang, propietari d’una mina.  Saltem a l’any 2014, quan en Liangzi s’està morint i torna a veure la Tao. Ella s’ha divorciat i el seu fill, en Dollar, s’ha exilat a Austràlia. I finalment ens situem a Austràlia, el 2025. En Dollar, fill de la Tao, a penes parla xinès. L’única paraula que en sap és el nom de la seva mare…

No els acaba de fer el pes:

Eulàlia Iglesias, tuit: MOUNTAINS MAY DEPART, on Jia Zhangke traça la pèrdua de les arrels de la Xina globalitzada, és el seu film més pla i evident. #Cannes2015.

Imma Merino, diari El Punt Avui, Crònica del 21 de maig: Tot i que ha tingut una recepció prou entusiasta, m’ha semblat decebedor el xinès Jia Zhang-ke (..) Posa en relació personatges amb actituds diferents respecte a les possibilitats d’enriquir-se al seu país. Ho fa de manera dispersa, amb un estil desmenjat, amb inesperats recursos sentimentals i de manera força òbvia, com ho apunta el fet que un personatge assedegat de diners li posi Dolar al seu fill.

Xavi Serra, tuit: Els companys de pis a #Cannes2015 han flipat amb MOUNTAINS MAY DEPART; però a mi em fa enrere el simplisme del discurs (..) El més sorprenent de la peli de Jia Zhang-Ke no és la ciència-ficció o que sonin Pet Shop Boys, sinó el cameo de Ricky Rubio. #Cannes2015.

Nando Salvà, diari El Periódico, Crònica del 21 de maig: (..) També s’esperava més del xinès Jia Zhangke, un cineasta de talent inesgotable que ha convertit la seva carrera en una meditació contínua sobre la immersió del seu país en el sistema capitalista i l’impacte que això té en els individus, les famílies i la societat (..) A “Mountains may depart” (..) les conclusions sobre la qüestió són a estones iròniques però gairebé sempre lúgubres. Es tracta de la seva vuitena pel·lícula i possiblement de la més ambiciosa que ha rodat mai (..) també potser, és la més fallida (..) Transita del més obvi i estereotipat melodrama a un comentari feixugament explícit (..) sobre el cost emocional de la diàspora xinesa pel món.

La defensen:

Manu Yáñez, tuit: El primer momento de auténtica gloria cinéfila de mi #Cannes2015 se lo debo a Jia Zhang-ke y los Pet Shop Boys. #MountainsMayDepart #GoWest. I s’esplaia a Otros Cines Europa, Jia Zhang-ke aviva la carrera por la Palma de Oro: (..)  radiografía la miseria del mundo capitalista en la saga familiar en tres tiempos (..)

Carlos F. Heredero, tuit: Mountains May Depart, de Jia Zhang-ke: un film libre, inventivo, arriesgado, original, imprevisible, imperfecto y desigual; es decir: vivo. I ho desenvolupa a Caimán, Cannes 2015 en tiempo real: (..) libérrima, juguetona y sin embargo durísima disección de la historia reciente de China que comienza en 1999, sitúa su segundo episodio en 2014 y el tercero en el ¡2025! (..) para poder rastrear cómo se proyectan en el tiempo los sentimientos y los recuerdos de las personas al compás de las aceleradas transformaciones socioeconómicas, culturales, paisajísticas y morales que vive la gran China (..) La extrema libertad de su construcción narrativa, que pasa de lo kitsch a lo documental y de la ironía al drama sin apenas sin solución de continuidad, hace de Mountains May Depart una de las experiencias más estimulantes de cuantas se han visto en Cannes hasta ahora (..)

Scott Foundas, Variety, tuit: Jia Zhangke hops decades and continents in the uneven but tremendously moving MOUNTAINS MAY DEPART. I s’esplaia més a la Cannes Film Review: (..) But if “Mountains” feels a touch schematic at times, and awkward in its third-act English-language scenes, the cumulative impact is still enormously touching, highlighted by Jia’s rapturous image-making and a luminous central performance by the director’s regular muse (and wife), Zhao Tao (..)

Peter Bradshaw, The Guardian, tuit: Jia Zhang-ke’s mysterious Mountains May Depart is part classic studio picture, part futurist essay on China’s global destiny (..) Reading a lot of tweets tipping Zhao Tao for Best Actress at #Cannes2015 — I agree. I ho desenvolupa a la crítica Jia Zhang-ke scales new heights with futurist drama: (..) In this movie, the boundaries are getting pushed, visibly, between the opening and closing credits. The pure work-in-progress energy of all this is exhilarating, and if the resulting movie is flawed in its final act, then this is a flaw born of Jia’s heroic refusal to be content making the same sort of movie, and his insistence on trying to do something new with cinema and with storytelling (..)

Alejandro G. Calvo, Sensacine, tuit: Ovación cerrada para MOUNTAINS MAY DEPART de Jia Zhangke. Que nos ha dejado con el mejor plano final de toda su obra. Impresionante.

Louis Guichard, Télérama, Avec “Mountains May Depart”, Jia Zhang-ke donne la frisson à la Croisette: (..) Sans jamais s’attendrir ni se lamenter, Jia Zhang-Ke donne le frisson à la Croisette avec ce film de maturité, ample et sec, qui dévoile seulement in extremis son moteur secret : un lyrisme débordant, inconsolable.

Descriptiu:

Didier Péron, NEXT Libération, À la Balzac, le cinéaste dépeint les transformations de son pays: (..) Pour la première fois de sa carrière, Zhangke filme en dehors de la Chine et hors de sa langue, avec la portion conclusive en anglais, une étrange telenovela déphasée avec coucherie gérontophile et tourisme en hélicoptère, tableau agressif de la diaspora chinoise en pleine fièvre consumériste et parvenue. Les explosions de pétards absurdes éclatant la couche de glace du fleuve Jaune ou l’inexplicable crash d’avion quasiment au pied de Tao participent de cette puissance d’irrationnel qui envahit de place en place une existence dont le tumulte s’inscrit dans des paysages de ruines, de friches, de rues commerçantes ou de bureaux aseptisés (..)

Foto: gentilesa d’Ad Vitam.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!