Club 7 Cinema

Cap projecció avançada. Love, de Gaspar Noé, programada fora de competició en Sessió de Mitjanit, havia de convertir-se en un esdeveniment i, pel que es veu, amb un desori organitzatiu a l’entrada del Gran Auditorium Lumière, ho van aconseguir. Més gent la volia veure que no pas butaques hi havia a la sala, cues, tensions… I l’endemà, que tot eren comentaris sobre el que s’hi veia o com era la pel·lícula, el personal tenia a disposició dues altres projeccions: una al matí, a la sala més petita que el Festival fa servir al Palau, i una altra, a la tarda, a una sala més gran, anomenada del 60ème. Resultat, carreres per aconseguir entrar, gent que s’hi quedà fora… Tot plegat per què? Ho llegim després de recordar breument de què va:

Love. Direcció: Gaspar NOÉ. Producció francesa. Intèrprets: Karl Glusman,  Aomi Muyock, Klara Kristin.  Sinopsi: LOVE se situa més enllà del bé i del mal; LOVE és esperma, fluïds i llàgrimes. LOVE és un MELODRAMA SEXUAL sobre un NOI, una NOIA i UNA ALTRA NOIA.

https://www.youtube.com/watch?v=bkrxAVMIpps

Eulàlia Iglesias, tuit: Ni enfant terrible, ni provocador, ni radical ni trencador. Gaspar Noe no és altra cosa que un pesat. Un mediocre molt pesat. #Cannes2015.

Xavi Serra, diari Ara, El porno en 3D de “Love” no aixeca passions: (..) Un frenesí eròtic poc justificat: molt xiulada, “Love” no va aixecar passions precisament (..) Polvos clàssics, menage a trois, orgies en clubs d’intercanvi de parella i un intent frustrat de trio amb un transsexual deixen constància de la seva alta i variada productivitat sexual. I entre clau i clau, un recorregut dramàtic pla i rutinari pels alts i baixos sentimentals de la parella (..) Resulta interessant pel seu acostament al sexe, allunyat dels codis del porno i del cinema eròtic “softcore” (..) La intenció es lloable, però la falta de consistència dramàtica, els diàlegs ridículs, la fotogènia buida dels personatges i la pirotècnia narrativa (..) perden Noé.

Nando Salvà, diari El Periódico, “Love” amb sexe explícit: (..) no n’hi ha per a tant. “Love” inclou moltes escenes de sexe, explícites i molt variades -sexe heterosexual, homosexual i transsexual; penetracions vaginals, masturbacions recíproques i ejaculacions que per obra i gràcia del 3D surten projectades de la pantalla cap a l’espectador-, però res que hagués d’escandalitzar un adult culte (..) Una pel·lícula de sentiments amb sexe, i aquest sembla que és aquí l’objectiu (..) Noé tracta d’acompanyar una parella des que es crea fins que es destrueix (..) Entre coit i coit succeeixen coses però no són particularment interessants, sobretot perquè els que les protagonitzen no són personatges sinó meres presències abstractes, mancades de contorns, història i psicologia (..) Soroll que s’apaga ràpidament, el soroll que dóna a “Love” la seva raó de ser.

Salvador Llopart, diari La Vanguardia, Sexe a Canes, promesa d’escàndol: (..) És cert que el film mostra sexe explícit: molt (..) I efectivament està rodada en tres dimensions, la qual cosa dóna a la geometria variable del sexe, entre dos, entre tres, entre quatre, una dimensió multiplicada (..) La transgressió, si existeix, està a l’ull del que mira (..) El film no es diu “Love” perquè sí. Parla també de la passió d’estar enamorat. És una història romàntica en el fons (..) “Durant anys he somiat de realitzar un film on pogués reproduir la passió de l’amor amb el seu excés emocional i físic”, diu el director (.. ) “Love” no és transgressora; sí potser és és escandalosa i sorollosa (.. ) El tumult de “Love” té poca explicació, més enllà que a “Love” li hagi tocat ser l’escàndol de torn aquest any a Canes.

Peter Bradshaw, tuit: Love is an entertainingly raunchy vaudeville with a surreal streak of despair: sophisticate fibbers will claim to have been “bored” #Cannes. I s’hi esplaia a la crítica de The Guardian: Gaspar Noé’s hardcore 3D sex movie is fifty shades of vanilla.

Peter Debruge, Variety, Cannes Film Review: Who would have thought that this sexually explicit 3D opus would ultimately prove to be Noe’s tamest film? (..) Noe resolved to make a relationship movie that was honest about human sexuality, and though the stereoscopic 3D result thrusts plenty of the old bump-and-grind in audiences’ faces, it would be disingenuous to pretend that other directors haven’t gotten there first — and to more revealing effect (..)

Alejandro G. Calvo, tuit: Como era de esperar Gaspar Noé en LOVE eyacula en 3D encima del espectador. Y no es una metáfora. #spoilercum (..) Ayer en LOVE de Gaspar Noe había un plano (3D) con penetración rodado desde el interior de una vagina. Buenos días a todos (..) I s’esplaia a Sensacine: Gaspar Noé lleva la provocación a Cannes con su película porno en 3D ‘Love’.

Philipp Engel, tuit: love, una película incomprendida sobre los limites del amor. I en publica la crònica a Fotogramas, Amor con mucho sexo, o al revés, y en 3D: (..) La trama de ‘Love’ es tan sencilla como su muy elegante puesta en escena (..) ‘Love’ es un capítulo más, quizás el más sofisticado y postmoderno, en la historia del cine convencional con sexo real, una opción que hace tiempo que dejó de ser transgresora y que ya no escandaliza a nadie, o no debería. Pero sigue siendo una opción (..) Como melodrama no pasará a la historia, el film se queda más bien en un ejercicio de estilo que no llega a abrazar del todo el plano emocional que promete su título. Eso sí, no deja de ser una experiencia muy gozosa protagonizada por tres bellos animales del amor.

Carlos F. Heredero, tuit: Love: la enésima tomadura de pelo de Gaspar Noé. Será la última vez que pierda el tiempo con este señor. I en parla més extensament a Caimán, Cannes 2015 en tiempo real: (..) su provocación no deja de ser una tosca gamberrada dentro de un film que, aparentemente, narra una historia de amor imposible punteada por sucesivas y explícitas escenas de sexo que, para mayor ridículo, nunca van más allá de la práctica convencional del sexo heterosexual (..) Otro caso de cineasta inepto y falsario, pero jaleado por algunos sectores de las élites pijas de la cultura y de la crítica cinematográfica mundial. Completamente lamentable.

Carlos Reviriego, tuit: #Cannes15 El cine primario de Gaspar Noé regresa con LOVE, un indigesto, burdo y pretencioso empacho de sexo en tres dimesiones.

Jérémie Couston, Télérama, éjac’ facile: Présenté comme un porno arty en 3D, le film de Gaspar Noé constitue surtout un sommet d’onanisme cinématographique, accumulant les fantasmes hétéro-beauf avec des acteurs dépourvus de charisme… (..) Succession lassante de scènes de sexe, sans autres enjeux que de nous déballer un catalogue de fantasmes hétéro-beauf, exécutés par un trio d’acteurs qui donnent beaucoup de leur personne mais manquent cruellement de charisme (..) Love répète, en les amplifiant, tous les défauts des précédents films de Gaspar Noé. A commencer par un narcissisme gênant (..) Même naïveté embarrassante dans les dialogue (..) Et bien sûr, on a le droit au traditionnel banc d’essai de toutes les drogues pour s’envoyer en l’air (ayahuasca, ecstasy, coke, opium, cannabis…)

Clément Ghys, NEXT Libération, Le dernier porno à Paris: Sans être le film de boules attendu, «Love», tunnel visuel surexcité, convoque la puissance du cinéma à créer un langage (..) Love n’est ni un film de boules, ni une grande histoire d’amour romanesque. Mais cela n’enlève absolument rien à sa beauté, à la manière unique qu’a l’auteur d’Irréversible ou d’Enter The Void de nous jeter dans un tunnel, où l’on avance en pilotage automatique, accélérateur à fond (..) Ce cinéma-là ne (se) raconte pas d’histoire, n’est pas une affaire de discours (les dialogues sont d’un vide incroyable), mais de sensations, dans chacun de ses plans, chastes ou charnels (..) Le film est le récit de cet amour violent et cru, la chronique, faite d’allers-retours, d’une passion d’autant plus intense qu’elle est surexcitée par la drogue et la débauche (..) Noé veut tout nous montrer de Murphy et Electra, et ce «tout» passe par les corps superbes des trois acteurs inconnus (Karl Glusman, Klara Kristin, Aomi Muyock) (..) Mais sous cette (fausse) dégueulasserie, parfois usante avec ses private jokes, se révèle un tout autre film, plus grand et pur, qui convoque la puissance du cinéma à créer un langage (..)

Foto: gentilesa del Festival de Canes

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!