LES FONTENELLES MENJADES PEL CORC D’UN CENTRE COMERCIAL. Avui acab de veure amb aquests ulls que es menjaran els cucs o el foc com les Fontenelles, la darrera zona humida de Palma, agonitzen a cop de pala i de depredadors. El que encara queda de la zona d’aiguamolls que un dia fou el Prat de
Cerc una part que podria ser la meva natura, la meva casa, allà on som sense saber-ho. Aquest lloc per a mi és l’escrit, la meva única certesa. L’espai, el panorama, la llibertat és el llibre. El llibre, que resta més enllà de la desaparició de les persones i dels llocs. Pensar-hi! Com puc viure,
Escric per no oblidar la intensitat única d’aquests moments… Dic fort: per què l’amor no existeix enlloc on tu no ets? L’esforç respiratori de la llarga caminada cap a la torre del Salobrar m’ha demostrat que estic dins una penúria de vitalitat garantida. Només pens que fa tres mesos, dos dies i quatre hores que
No tenc temps d’escriure perquè toc aquesta nova era amb els cosssos de les persones que estim. Després de la feta, de l’expulsió del mal, em va pegar una toquera forta d’alegria, d’incredulitat, de joia, de sorpresa, de fuitor, de desfici, de serenitat magnífica… Això, sobrevol aquestes fetes que fan que el mal se’n vagi
La disposició per la unió amorosa procedeix d’un art humà sense déus ni dimonis. Em va sortir cop en sec com si fos un vessament: la intel·ligència sense bondat és una arma perillosa. Per què en els meus somnis i en la meva vida m’envaïa un electró surrealista que convertia les coses més botxes
Rompre, copblauar, lacerar, espedaçar, esquarterar, arrabassar, tallar, estripar… Qui ha dit que són secundaris els detalls? De vegades quan ja duc més de dues hores tota sola dins aquesta habitació de la policlínica Sabater em vénen al cap preguntes així. Na Raquel no s’ha bategat ni un moment. Li he agafat la mà dreta des
Tot l’horabaixa he escoltat arribat la tempesta. El vent movia les capçades dels lledoners i dels ullastres amb aquella força que anuncia la pluja forta. Els ullastres van plens de flor i deixaven caure grapades d’estrelletes diminutes que fan molt mal agranar. Enfora se sentia com un bramuls d’ones, com si la mar fos més
GRÀCIES, ASSUMPCIÓ I VICENT, US ESTIM! Estic tan content d’aquest aniversari. En Vicent em diu que ho celebrarem dia 16 de juny. Jo avui ja he alçat la copa de vi santamarier amb un “MOLTS D’ANYS I BONS, VILAWEB!” que segur que m’han sentit de la Conxinxina! L’existència cada dia i cada nit de VilaWeb
He llegit molts de textos sobre la feta d’aquest 2015 en el qual se celebra els set-cents anys de la mort del nostre gran escriptor i filòsof, el pare de la llengua catalana, Ramon Llull. Acab de llegir un llibre que caldria que fos conegut per un públic ampli: Vida de mestre Ramon, autobiografia de
Celebrarem molts d’anys les estacions dels amors llargs… He caminat per pletes i comellars, clapers i recessos, tenasses i replecs. Tot foravila em cantava. El cel era una fireria de núvols que em feien pensar en el poema de Baudelaire “Les merveilleux nuages”: mots nutricis. Deien que plouria i el sol teb jugava amb els
Fa dies que ho pensava. No puc tenir obert un blog i no escriure-hi. Per això avui quan estava dins l’encantament d’un crepuscle rosa i negre he pres la decisió. Encara que no tengui comentaris, encara que no tengui lectors, encara que escrigui damunt l’aigua, encara que quan prem les tecles senti el monòleg de