1. Prèvia de Jordi Bianciotto a El Periódico. “Un Ovidi amb arrel popular”, 20/02/2015 2. Prèvia a Vilaweb. “El folk ret homenatge a Ovidi Montllor”, 20/02/2015 3. Prèvia a Els Matins de TV3, 20/02/2015 4. Crònica de Xavier Cervantes a l’Ara. “La força popular de l’Ovidi”, 21/02/2015 5. Reportatge a la televisió de Gràcia, Gràciamon,
CAT, Barcelona – 20 de febrer de 2015 Falten pocs minuts perquè comence l’espectacle i entre bastidors es percep amb força vivesa aquella barreja addictiva de cansament i excitació que precedeix a qualsevol estrena: han estat dos dies intensos d’assajos maratonians, però les últimes sessions ja permetien endevinar la màgia que es covava sota el
Picap, 2013 La formació valenciana encapçalada per Spyros Kaniaris dedica el seu nou disc a la poesia torbada i malenconiosa de Kostas Karyotakis —a partir de la traducció catalana de Jesús Cabezas—, autor d’un vers que repetiren els seus nombrosos seguidors com una consigna irrenunciable: “fes del teu dolor un arpa”. I amb el guiatge
Nadales per fer més nostre el Nadal [Text escrit per al llibret del CD] El temps de Nadal, malgrat la uniformització que l’amenaça tan ben representada per l’omnipresent pare Noël assaltant els nostres balcons —impossible trobar una metàfora més perfecta de la mercantilització de la festa i de la colonització cultural que patim—, acumula
Blau-Discmedi, 2014, CD646 “La poesia no és un cavall verd inexistent ni una raresa literària, és una manera d’entendre la vida”. Amb aquest pronunciament a la contraportada del bonic llibret que acompanya l’enregistrament, i amb la profunda convicció que reivindicar la poesia és una forma de revolució, Miquela Lladó reapareix en escena amb una
Autoedició, 2013 Ho fan tan fàcil que sembla mentida que no ho haja fet ningú abans. Ells en diuen música amb estil i es tracta de fusionar en un sol concepte indie-rock i cançó tradicional, incloent en la formació una base rítmica rockera, un dolçainer i una veu procedent de cada àmbit: Vicent Redolat de
Comboi Records, 2014, CR-20143 Ha estat tot un espectacle veure evolucionar el deliciós eclecticisme d’aquesta formació acomboiada al voltant de l’enginy de Jesús Barranco, des dels seus titubejants inicis a la rutilant floració actual. Un espectacle perquè, sense abandonar la seua proverbial amplitud de mires musicals —aquí versionen Celdoni Fonoll, The Pogues, Rolling Stones i
Autoedició, 2014, 14CD2131 Des que l’any 2004 publicara La placeta de l’orat (Cambra Records), el grup de Vila-real ha recorregut un llarg camí de reflexió teòrica —desplegada pels camps de l’antropologia, l’etnomusicologia i l’ètica artística— i de genuïna experimentació musical fins arribar a aquest disc estrany i bellíssim que es presenta amb l’estètica cientifista del
La Llàntia, 2014, LLA002-14 Cal tenir una sensibilitat afinadíssima i un talent artístic desparionat per traduir la tremenda fallida del sistema econòmic i la seua acarnissada revenja sobre els sectors socials més vulnerables, en una cançó amb l’estatura poètica i moral d’“Allau d’estrelles solitàries”, possiblement una de les obres cimeres d’un autor que ha
Quadrant Records-Barnasants, 2013, Q00017CG Per què no ho diu ningú? Per què no s’obriren els noticiaris amb l’avinentesa de la publicació d’aquest disc, si l’impacte en la vida de qui l’escolte tindrà un efecte infinitament major que el de les vel·leïtats en la cotització borsària? Per què Xavier Baró, autor d’algunes de les cançons