Escric per no oblidar la intensitat única d’aquests moments… Dic fort: per què l’amor no existeix enlloc on tu no ets? L’esforç respiratori de la llarga caminada cap a la torre del Salobrar m’ha demostrat que estic dins una penúria de vitalitat garantida. Només pens que fa tres mesos, dos dies i quatre hores que
Exactesa, harmonia, llum, mesura i gràcia són les idees que voldria vehicular. No som jo qui escriu. És ell! Ell? El qui escriu. Es troba en mi. Incontrolable. Indefugible. Impensable. Invisible. Quan es desperta, no hi puc fer res. Escriu, escriu sense aturall com si fos la cosa més important del món. És una
Deconstruyendo a Gaudí El articulista de este diario Biel Mesquida, el artista Jean Marie del Moral y la historiadora del arte Mercè Gambús desvelan los detalles de la reforma del arquitecto catalán en la Catedral, estudiada de manera exhaustiva en cuatro tomos 15.02.2015 | 01:59 Jean Marie del Moral, Mercè Gambús y Biel Mesquida, el
Exactesa, harmonia, llum, mesura i gràcia són les idees que voldria vehicular. No som jo qui escriu. És ell! Ell? El qui escriu. Es troba en mi. Incontrolable. Indefugible. Impensable. Invisible. Quan es desperta, no hi puc fer res. Escriu, escriu sense aturall com si fos la cosa més important del món. És una
Punyetera flor Blanca Llum Vidal Labreu Edicions —Despuntar en l’espadat— Fes-me-la sentir! Càntic, 8, 13 La dolça pruïja d’una verba Joaquim Ruyra La cosa molesta. El lloc de la llavor. I aquí, just aquí, deixar caure aquesta pertorbació que s’ha badat desafiant i vulnerable. El poeta afirma que allò que ve al
Vull descriure cada esdeveniment com si fos ja, en el moment en què es produeix, irremeiablement passat. Ho faig amb bonhomia, sense amargor, amb una benaurança completa, com si els moments de joia fossin tan certament com el fet que la certesa de la caducitat en corromp el sabor. Em mirava al mirall de
Hic mundus est liber (Aquest món és un llibre o aquest món és lliure) Els neurocientífics ho diuen a les clares: allò que defineix el nostre cervell és que està sempre en un canvi constant. Això que anomenam identitat és un miratge. No som mai iguals a nosaltres mateixos perquè el nostre cervell no
Explor allò desconegut del material que faig servir i n’esper la sorpresa i el xoc emocional que faci arrencar el procés creador. No sotmet el material a la meva voluntat, sinó que l’alliber, hi dialog, romanc atent a la vida que li és pròpia, n’escolt les suggestions. No estic en un estat de consciència ordinària.
No puc escriure. Faig tard per tot. Només dic als amics dels mil i un sexes de l’esperit, que es pensaven que havia partit cap a un altre planeta, ja torn a ser aquí. Amb la meva escriptura quasi dianocturnària. Encara no sé si som molt feliç d’haver enviat a màquines un cant d’amor a