EL SEGREST DEFINITIU DE LA CAIXA (II)

0
Publicat el 30 d'abril de 2014

La propera assemblea de la Caixa prendrà la decisió determinant de com es transforma en fundació bancaria. Aquest és un pas, que si no es fa amb cura, pot acabar dintre de pocs anys amb la desfiguració total de l’entitat respecte dels seus orígens.

Ens podem imaginar el senyor Slim o el senyor Alierta de presidents de la Caixa d’aquí pocs anys? Quina seria l’ànima d’aquesta Caixa?

 

Però també hi ha oportunitats úniques, com la de fer una fundació no bancària amb el patrimoni no bancari de l’actual Caixa. Amb aquest patrimoni, acumulat al llarg de cent anys, n’hi hauria prou per poder fer front als 500 milions anuals d’obra social i per canviar el signe de les inversions a d’altres menys especulatives i més localitzades al país. Això s’inspiraria amb el model de la fundació de “la Pedrera” completament separada de l’activitat bancària (de l’antiga Catalunya Caixa), però amb una escala totalment diferent i sense precedents a Europa.

Aquesta entitat no es veuria sotmesa a les restriccions de les fundacions bancàries que ha imposat el govern de l’Estat, però en canvi, els directius actuals de la Caixa sotmetran a l’assemblea general l’opció de concentració de tot el poder bancari i d’obra social sota la mateixa i única presidència d’Isidre Fainé.

Les entitats fundadores, algunes d’elles amb teranyines centenàries, han estat el vehicle que han trobat determinades elits barcelonines per colonitzar la Caixa.

L’entitat fundadora amb més membres il·lustres a la Caixa és la societat barcelonesa d’amics del país, presidida per en Miquel Roca, i que té com a vicepresident en Javier de Godó, finalment Isidre Fainé hi presideix el cercle financer. Fa pocs anys en Miquel Roca va fusionar l’entitat amb la de l’entranyable divulgador Joan Majó per poder augmentar el contingut científic a l’activitat de la societat.

Però malgrat totes les imperfeccions, a l’assemblea general actual hi trobem moltes institucions representades, per citar-ne algunes: l’ Ateneu Barcelonès, la Cambra de Comerç , Foment, el Centre Excursionista de Catalunya, el Cercle de Belles Arts de Lleida, el Cercle d’Economia, l’Institut d’Estudis Baleàric, l’Observatori de l’Ebre, Òmnium Cultural, l’Orfeó Català, la UB, la UPC, l’alcalde de Barcelona, el batlle de Palma de Mallorca, sindicats, treballadors i un llarg etc.

Per tant, tot sembla indicar que la representativitat que hi ha fins ara a l’assemblea és molt més plural que la que es proposa.

La nova norma legal per a les fundacions bancàries restringeix la designació per part d’entitats de dret públic a només 3 dels 15 patrons de la fundació. Moltes de les entitats citades anteriorment no són entitats de dret públic, malgrat això, la proposta que es sotmetrà a l’assemblea és restringir els llocs de designació per part d’entitats a només 3 patrons: un per una entitat fundadora amb caràcter rotatori, un per Càritas Barcelona, i un darrer per Cruz Roja Española. Fins i tot l’alcalde de Barcelona en quedarà fora del patronat.

La primera entitat fundadora que amb caràcter rotatori escollirà patró serà curiosament la societat barcelonesa d’amics del país i formarà part del primer patronat que podrà canviar els estatuts de l’entitat sense haver de passar per la desapareguda assemblea general.

Espero que la darrera assemblea no sigui plàcida, com tot sembla indicar.
Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Prat de la Riba. “Intelligentsia” en xarxa.

0
Publicat el 27 d'abril de 2014

Un dels grans mèrits de l’Enric Prat de la Riba va ser transformar l’ús d’unes Diputacions provincials preexistents en una eina de treball pel país. Què el podia aturar? doncs res!. El simple acord de les Diputacions feia que es treballés conjuntament i amb una empenta i resultats d’un abast molt sorprenents. Sempre aspiraven a l’excel·lència.

 

Actualment, aquesta ensenyança hi és molt present i una “intelligentsia” i un funcionament en xarxa que aporti el millor de cada experiència, és més necessària que mai. Tenim molts reptes per endavant i cal exigir l’excel·lència per poder sobreviure en un món complex i dintre d’un Estat, en aquest moment, ineficient.
 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

El futur del diner

0
Publicat el 25 d'abril de 2014

En el futur diverses “figures monetàries” conviuran en un mateix territori i s’adaptaran a les diferents necessitats i grups socials. 

Les grans catedrals medievals es varen poder aixecar gràcies  a un diner anomenat llavors “negre”que perdia valor amb el temps.  

El passat hivern vaig assistir a la Housmans bookshop de Londres  (la llibreria radical d’esquerres, com ells es defineixen) a una xerrada sobre el futur del diner.

En David Boyle va explicar l’origen de les primeres figures monetàries d’us massiu, que va generar, fa més de 9 segles, èpoques de prosperitat sense precedents. Hi havia monedes que eren usades per estalviar i d’altres que només s’usaven pel comerç.

 

Algunes monedes produïdes per les ciutats estaven pensades específicament per perdre valor amb el temps. En successius processos de fosa i d’encunyació, es reduïen les quantitats de moneda circulant i es promovia la despesa local del diner. L’acumulació d’aquest diner anomenat “negre” era un mal negoci.

Afegia en David que moltes catedrals i abadies  medievals s’alçaren gràcies a la promoció d’aquest tipus de diner “negre”. També sorprenia amb dades sobre els esquelets conservats al Museu de Londres: en aquella època d’esplendor la gent era sorprenent alta, prop dels estàndards que es donen amb l’actual benestar. No va dir però de quin barri eren aquesta gent tant alta.

Una puntualització també sorprenent va ser, la seva defensa de que l’origen de les primeres revoltes a l’Amèrica del Nord contra l’Imperi Britànic es varen deure a la prohibició de formes de moneda local per part del govern de sa Majestat.

Sobre el futur, pensa que hi ha hauran molts sistemes que conviuran i que amb una sola moneda no n’hi haurà prou. Les necessitats de la gent de la City no son les mateixes que les dels treballadors de Manchester. A Anglaterra hi ha una ebullició de monedes socials, bancs de temps, amb diferents propòsits de l’ecologia fins a promocionar l’intercanvi i la despesa local.

Una noia pregunta si les monedes socials han de tenir taxes, en David creu que no, que si el propòsit es social no te justificació taxar-ho.

La Bitcoin desperta fascinació i a l’hora pors entre el públic. 

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

Millor País, millor Barça

0
Publicat el 22 d'abril de 2014

Els millors països, les democràcies de millor qualitat, són les que tenen un teixit social viu, articulat amb cultura democràtica i que moderen les desigualtats entre els ciutadans de manera eficaç.

 

Per poder construir això és important que totes les institucions en les que participem tendeixin a l’exemplaritat.


El Barça ara mateix és l’exemple d’una institució imperfecte i poc democràtica. Dimiteix el president i es queda la mateixa junta sense cap tipus de rubor. S’utilitzen les assemblees de compromissaris (poc representatives i amigues sempre de la junta) per canviar els estatuts i limitar la capacitat de fer mocions de censura i finalment cap soci , que no sigui milionari o tingui un poder econòmic al darrera, no pot optar a ser president.


D’això i de canviar-ho en son responsables tots els socis per construir un país millor.

Espero que a les properes eleccions del Barça hi hagi un grup de candidats que proposi que els canvis d’estatuts s’hagin d’aprovar per amplies majories en assemblea de socis, que es recondueixin les possibilitats de fer mocions de censura com exercici democràtic i que tots els socis es puguin presentar a les eleccions independentment del seu poder econòmic.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari

EL SEGREST DEFINITIU DE LA CAIXA (I)

0
Publicat el 14 d'abril de 2014
Mentre bull el debat per la sobirania del país, estem molt a prop de viure el segrest definitiu de la Caixa de Pensions de Barcelona. Amb la paraula segrest vull dir, la pèrdua de control per part de la societat civil dels fins socials de la Caixa.

Per situar-nos en els orígens de la Caixa n’hi ha prou en llegir una cita d’en Francesc de Moragas, fundador i director general de l’entitat fins a la segona república:

 

“La Caixa de Pensions ha viscut sempre per a dos grans amors: l’amor humà i l’amor a la terra catalana. …. Per l’amor a la terra catalana, la Caixa de Pensions ha realitzat obra efectiva d’inversions patriòtiques, ha proclamat principis, …. la Caixa de Pensions viu des de el seu naixement amb l’afany sens límit d’incrustar-se i fondre’s amorosament en el ossos i la carn de Catalunya”

D’això en queda ben poc i ho comprovem quan sentim un conseller delegat d’Abertis, una de les grans participades de la Caixa, dient que ja no està de moda invertir per aquestes contrades.

La nova llei de caixes decretada pel govern del PP el passat mes de desembre, després del desmantellament de gairebé tot el sistema de caixes, tenia un objectiu clar de reduir la influència de la societat civil catalana sobre els òrgans de govern de la Caixa, de fet l’única entitat supervivent i a l’hora per volum “sistèmica”.

El pretext era la disbauxa viscuda en altres entitats i protagonitzada per classes dirigents de tots els colors.

Que vol dir això?, doncs que es passarà d’una assemblea amb 160 consellers designats per diferents entitats del país a una fundació de quinze patrons.

Els estatuts de la Fundació no s’han fet públics i per tant els desconeixem, però si coneixem la llista que es proposa de 15 patrons i que la conformen, entre d’altres, Isidre Fainé (actual president de la Caixa), Javier Godó (editor de la Vanguardia), César Alierta (president de Telefónica), Carlos Slim (president d’ America Movil), Javier Solana (ex secretari de la OTAN) i Salvador Alemany (president d’Abertis).

Càrrecs de designació per part d’entitats en seran només 3: un patró designat per part d’una entitat fundadora, un per part Càritas Barcelona i un darrer per la Cruz Roja Española.

Això significa una transició d’una organització molt complexa a on participaven representants dels treballadors, entitats fundadores, entitats socials del país, representants d’administracions locals, sindicats i impositors a un nou model en format reduït i amb molts d’interrogants.

La propera assemblea general de la Caixa el proper mes de maig en té la darrera paraula.

Publicat dins de Sense categoria | Deixa un comentari