El futur del diner
Les grans catedrals medievals es varen poder aixecar gràcies a un diner anomenat llavors “negre”que perdia valor amb el temps.
El passat hivern vaig assistir a la Housmans bookshop de Londres (la llibreria radical d’esquerres, com ells es defineixen) a una xerrada sobre el futur del diner.
En David Boyle va explicar l’origen de les primeres figures monetàries d’us massiu, que va generar, fa més de 9 segles, èpoques de prosperitat sense precedents. Hi havia monedes que eren usades per estalviar i d’altres que només s’usaven pel comerç.
Una puntualització també sorprenent va ser, la seva defensa de que l’origen de les primeres revoltes a l’Amèrica del Nord contra l’Imperi Britànic es varen deure a la prohibició de formes de moneda local per part del govern de sa Majestat.
Sobre el futur, pensa que hi ha hauran molts sistemes que conviuran i que amb una sola moneda no n’hi haurà prou. Les necessitats de la gent de la City no son les mateixes que les dels treballadors de Manchester. A Anglaterra hi ha una ebullició de monedes socials, bancs de temps, amb diferents propòsits de l’ecologia fins a promocionar l’intercanvi i la despesa local.
Una noia pregunta si les monedes socials han de tenir taxes, en David creu que no, que si el propòsit es social no te justificació taxar-ho.
La Bitcoin desperta fascinació i a l’hora pors entre el públic.