Publicat el 14 d'abril de 2014

EL SEGREST DEFINITIU DE LA CAIXA (I)

Mentre bull el debat per la sobirania del país, estem molt a prop de viure el segrest definitiu de la Caixa de Pensions de Barcelona. Amb la paraula segrest vull dir, la pèrdua de control per part de la societat civil dels fins socials de la Caixa.

Per situar-nos en els orígens de la Caixa n’hi ha prou en llegir una cita d’en Francesc de Moragas, fundador i director general de l’entitat fins a la segona república:

 

“La Caixa de Pensions ha viscut sempre per a dos grans amors: l’amor humà i l’amor a la terra catalana. …. Per l’amor a la terra catalana, la Caixa de Pensions ha realitzat obra efectiva d’inversions patriòtiques, ha proclamat principis, …. la Caixa de Pensions viu des de el seu naixement amb l’afany sens límit d’incrustar-se i fondre’s amorosament en el ossos i la carn de Catalunya”

D’això en queda ben poc i ho comprovem quan sentim un conseller delegat d’Abertis, una de les grans participades de la Caixa, dient que ja no està de moda invertir per aquestes contrades.

La nova llei de caixes decretada pel govern del PP el passat mes de desembre, després del desmantellament de gairebé tot el sistema de caixes, tenia un objectiu clar de reduir la influència de la societat civil catalana sobre els òrgans de govern de la Caixa, de fet l’única entitat supervivent i a l’hora per volum “sistèmica”.

El pretext era la disbauxa viscuda en altres entitats i protagonitzada per classes dirigents de tots els colors.

Que vol dir això?, doncs que es passarà d’una assemblea amb 160 consellers designats per diferents entitats del país a una fundació de quinze patrons.

Els estatuts de la Fundació no s’han fet públics i per tant els desconeixem, però si coneixem la llista que es proposa de 15 patrons i que la conformen, entre d’altres, Isidre Fainé (actual president de la Caixa), Javier Godó (editor de la Vanguardia), César Alierta (president de Telefónica), Carlos Slim (president d’ America Movil), Javier Solana (ex secretari de la OTAN) i Salvador Alemany (president d’Abertis).

Càrrecs de designació per part d’entitats en seran només 3: un patró designat per part d’una entitat fundadora, un per part Càritas Barcelona i un darrer per la Cruz Roja Española.

Això significa una transició d’una organització molt complexa a on participaven representants dels treballadors, entitats fundadores, entitats socials del país, representants d’administracions locals, sindicats i impositors a un nou model en format reduït i amb molts d’interrogants.

La propera assemblea general de la Caixa el proper mes de maig en té la darrera paraula.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per PereMartell | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent