una història teixida d’ecos
PRIMAVERALVull escriure una història teixida d’ecos com si fossin les irisacions de la coa d’un paó… [Molts d’anys Fono pel Premi Serra d’Or per Climent! Molts d’anys a tos els altres premiats!]
PRIMAVERALVull escriure una història teixida d’ecos com si fossin les irisacions de la coa d’un paó… [Molts d’anys Fono pel Premi Serra d’Or per Climent! Molts d’anys a tos els altres premiats!]
TREBALLEU MENTRE ENCARA HI HAGI LLUM. Un dia de primavera asolellat és per a mi una festa. I si per afegitó no fa vent puc dir que el ciclorama del temps m’acosta a petites felicitats com poder asseure’m a la mig ombra d’un garrover que fa uns quants dies exsecallaren massa amb un llibre ben
Els instants han estat per a mi una preocupació essencial. Els coup de foudre, els moments quasi místics, els somnis que retallen imatges que ens travessen i que ens deixen una intensitat incomparable. Quan els trons i llamps d’aquesta tempesta de primavera m’han despertat, només he vist el teu nom, Victòria, com si fos
A Thing of Beauty (Endymion) A thing of beauty is a joy for ever: Its lovliness increases; it will never Pass into nothingness; but still will keep A bower quiet for us, and a sleep Full of sweet dreams, and health, and quiet breathing. Therefore, on every morrow, are we wreathing A flowery band to
Un home que ha lluitat contra el càncer amb molt de coratge, un entrenador del Barça modèlic, aquest era Tito Vilanova.Dol per la mort d’un home bo. [Imatge Sebastià Perelló]
El vaig conèixer gràcies a l’amic i poeta Nicolau Dols. Em va entusiasmar, em va seduir, em va fer escriguera, em va fer sentiguera.Quin poeta més bo, més ple de música. de veritat!I ara, el dia de Sant Jordi de 2014 ens ha deixat.El vaig convidar al Festival de Poesia de la Mediterrània de 2012.
DUU a la llum amb la força del present un tros de vida engolit i tancat en els armaris del passat.
VISCA SANT JORDI! BONA DIADA!Aquest text és una col·laboració a l’Ara d’avui fet per un grup d’escriptors catalans! LA LLEGIDORA Llegir és traduir a la meva llengua el text d’un escriptor. Podria ser això la idea que sobrevolava tot el somni d’aquest matí. Primer de tot record que hi havia molts de verbs d’acció que
Escriure és com qui recordar alguna cosa que no ha succeït mai. Em digueres aquesta frase i vaig saber que la nostra història d’amor s’havia convertit en literatura. Sempre he tengut una debilitat molt gran pels papers antics, per les fotos antigues, pels llibres antics i també m’atrevesc a dir per la mar antiga.
Aranyetes sortiu que el Bonjesuset és viu!, això ho vaig sentir dir de nin petit i avui, dia de la resurrecció m’ha tornat venir al cap. TOT FA AROMA DE PANADES, DE CRESPELLS, DE FONOLL, DE SANG I DELS TRES BOTETS QUE PEGA EL CRIST RESSUCITAT QUAN TROBA LA SEVA MARE. ESCOLT STABAT MATER DE
Quan mor un escriptor el millor “in memoriam” és rellegir-lo- Fer-lo viure en la seva lletra viva.—————————————————Per això he agafat Memoria de mis putas tristes i m’he posat a llegir. Gràcies, Gabo, per la teva escriptura! UN LLIBRE DE SAMURAIS I UNA CONTRASENYA. He perdut una mala fi de temps per posar en ordre la
Avui a les 20.30 al carrer Danús, 3, de Palma: DOLORES SAMPOL I MATEU COLL EN EXPOSICIÓ. Mateu Coll ens ofereix llibres inèdits, com si fossin ciutats invisibles d’Italo Calvino, en un llenguatge que és poesia pura i lloança a l’art i a la destresa de l’artesà. Són llibres que no es llegeixen, llibres que
és un dibuix: són dos peixos mig esborrats d’un color marronós a les dues planes quadrades d’un llibre estimat.és una imatge: tot estirat entre blats joves i verdíssims, mir entre les tiges la creixença de les cèl·lules vegetals.és un estirabot: un dia de viure entregat als altres. He fet d’infermer, de xofer, d’amic, de comissionista,
Algun dia voldria contar la història de dues persones per a les quals viure separades és un martiri. Et vaig dir que la llum és un espectre continu de longituds d’ona, la qual cosa significa que existeix un nombre infinit de colors. Tu em mirares com si fos un orat que amolla la profecia
RAMEscriure és com qui rercordar alguna cosa que no ha succeït mai.Em digueres aquesta frase i vaig saber que la nostra història d’amor s’havia convertit en literatura. [Foto Chema Prado]