CENT ANYS DE LA MORT DE FREDERIC MISTRAL. Coneixia a Mistral per un professor que en l’època del franquisme ens havia donat classes clandestines de català a Manacor, Gabriel Barceló, i ens havia indicat les relacions excel·lents entre els escriptors occitans més importants per la Renaixença de la llengua occitana i els escriptors catalans, també
Ahir capaltard vaig mirar el lledoner del jardí. Estava to ple d’ulls. Vaig sentir una pujada de saba.Avui dematí el lledoner estava vestit. Quin guster de fullineues!……………Ricardo Piglia, ha armat un merder a París. Té totes les raons. Endavant, Ricardo! [Imatge de Sebastià Perelló]
L’escriptor diu que els humans estimen el temps recollint pedres: els penya-segats, els fondals, els clapers, els promontoris, les serres, els turons, les muntanyes són les grans obres del temps. Aquell matí em sentia amb una sensibilitat diferent, feta de passivitat i de porositat. Les coses a la feina anaven relativament bé. Les darreres analítiques
cel tacat d’estelesl’amic, on és l’amic?e los aucells feniren llur cant,el jardí cap per avallarrels branques, ulls xucladors,saba als borrons,flullineues davall terra,l’amic, on és l’amic?la nit separà l’amic i l’amat,per la claredat final
Ahir vespre gran festa poètico-musical de l’Assemblea de Docents al Teatre de Porreres. Na Vivian Caoba, en Jordi, en Pau Vadell, en Mateu Xurí, na Glòria Julià, en Miquel Àngel Llauger, na Maribel Servera i en Pere Joan Munar varen recitar i glossar a les totes. La poesia ens va enflamar. Un missatge d’en Lluís
CANÇÓ BLAVA Rien, cette écume, vierge vers… S. Mallarmé Aquest endins del blau de la paraula, blau cap a blau, cap a més blau encar, és com parar migdialment la taula dels somnis, per atzar, a trenc de mar, quan gira el far. Allò que has fet o que pretens,
Els he vist amb el cotxe. M’he aturat. Eren allà, al Tancat a son Bieló, a l’antiga finca del padrí Biel de Santa Maria del Camí, a la meva infantesa dels cinquanta.Eren allà, un poc abandonats, algun tenia moltes branques seques, però la floració m’ha fet sentir. Pensar, sentir, recordar.Ha passat molt de temps.He partit
aquests dies de sol em tornen beneit. tots els arbres del jardí estan a punt de rebentar: gemmes dels lledoners, ulls dels arbres de l’amor, borrons de les figueres…Les fressèlies amb els seus tons carabassa exhalen un perfum engatador, quan surt a la terrassa m’arriba mesclat amb la ressurrecció del camp tot verd. i aquesta
Un escriptor és útil si fa per la lucidesa del lector, si l’ajuda a amollar timideses i prejudicis, si li fa veure i sentir allò que el lector tot sol no hauria vist o sentit. Sovint a la vida he tengut la sensació de no existir. El fet de no tenir cap model, cap
Aquest text que he trobat a l’atzar m’ha impressionat. És una descripció nua, pornogràfica, brutal,magnífica! El primer día que inicia incesto con el padre lo escribió el 23 de junio de 1933: y expresa que al día siguiente vestía con negligé‚ de satén y él estaba recostado en su cama. Sin poder moverse, dice que
Jaume Pomar, poeta Va ser dimecres passat 12 de març de 2014 a les 19.30 hores a Sa Riera. El poeta, periodista i crític literari Jaume Pomar va dur a terme una intensa activitat periodística i literària; entre el 1965 i el 1968 va dirigir la col·lecció de poesia ‘La Sínia’, juntament amb Guillem Frontera,
Els terrors no s’assemblen a les bèsties que els provoquen. Les ferides no s’assemblen a les armes. Les tristeses no s’assemblen als mots. He plorat. He plorat de ràbia mentre pujava les escales que duen cap a la Plaça Major aquest dia boirós, gris i gelat d’hivern. Aquest dia en què m’ha caigut l’ànima
AVUI VESPRE A LES 19.30 A L’ESPAI BETÚLIA DE BADALONA PARLARÉ DE L’ESTIMADA ANAÏS NIN!
He fet un conte d’una dona treballadora, una mare amb dos fills i home. Tot molt normal. Tot molt d’ara. a Mallorca. Serà el meu homenatge a les dones lluitadores. Demà el treuré.
le soleil froid dorant les chambres fermées Acaba de sortir a La Pléiade i és ben viu. Per molts d’anys!