Raül Romeva i Rueda

El Parlament alça la veu per uns objectius climàtics i energètics per a la UE per al 2030 ambiciosos i vinculants. L’eurocambra hem adoptat avui un informe amb el qual ens posicionem en el debat sobre les polítiques energètiques i climàtiques per al 2030. Els Verds agraïm el suport del Parlament Europeu per prendre’ns seriosament els objectius climàtics i energètics de la UE per al 2030, just unes setmanes després que la Comissió va presentar unes propostes sense cap mena d’ambició.

El missatge que envia avui el PE és alt i clar: és essencial per a qualsevol política de la UE vincular les energies renovables, l’eficiència energètica i gasos d’efecte hivernacle amb els objectius pel 2030. Tan sols unes setmanes després que la Comissió Europea presentés la seva débil proposta, la votació d’avui hauria de reorientar el debat i instar als governs de la UE a que prenguin la decisió correcta en relació al full de ruta pel 2030. La cimera està prevista pel proper mes de març.

El 2030 és la següent fita crucial per al clima i la política energètica europea. És crucial que els lobies dels combustibles fòssils i de les nuclears entenguin que el nostre futur energètic rau en l’aposta per les energies renovables i en l’eficiència energètica. Uns objectius clars i ambiciosos proporcionarien la seguretat que els inversors necessiten, no només en el sector de l’energia, sinó també en les indústries innovadores a tot Europa. Aquests objectius no només garantirien l’eficàcia de la política climàtica de la UE i n’augmentarien la seguretat energètica, sinó que també maximitzarien el potencial de creació d’ocupació de tots els sectors relacionats.

Els estats membres de la UE estan lluny de complir els objectius no vinculants d’estalvi d’energia per al 2020. Cal rectificar inmediatament. Per això, necessitem uns objectius ambiciosos i vinculants per al 2030 que ens permetin reduir el consum d’energia fins a un 40%. Aquesta és la demanda que fem avui ja no com a Verds/LAE, sinó com a Parlament Europeu. Ara esperem que els governs de la UE reconeguin la votació d’avui i retornin els 3 objectius vinculants a la cimera del mes de març.

Una de les votacions que tindrà lloc aquest migdia, al Parlament Europeu, té a veure amb el Llibre Verd que va presentar la Comissió fa uns dies relatiu al marc 2030 per a les polítiques de clima i energètiques. El PE votarem un informe d’iniciativa (INI) per establir el posicionament de l’Eurocambra. Adjunto a continuació la postura que, en tant que grup, hem tingut davant d’aquest text (en anglès):

The EP INI report is responding to Commission Green Paper and consultation regarding a 2030 framework for EU climate and energy policies. The main questions are: what kind of target(s) (renewables, energy efficiency, greenhouse gas emissions, …); at what level (EU/national) and how ambitious; and what are the recommendations for policy instruments (binding, non-binding, ETS, non-ETS, biofuels, decarbonisation, standards, incentives..). Following a conflict of competence between ENVI and ITRE, the decision was to apply Rule 51, i.e. joint committee procedure.

The Greens/EFA voted in both, ENVI and ITRE committees in favour of the final report from the joint committee, based on 86 compromises, hours of negotiations at MEP and staff levels, and after last minute EPP/ITRE-ECR attempts to use procedural filibuster to postpone the vote. The draft report has +/-150 paragraphs (35 pages), most importantly calling for:

1.Ambitious binding targets for reduction of greenhouse gas (ghg) emissions, renewable energy sources (RES) and energy efficiency as most appropriate for achieving objectives in a cost effective way, providing investment certainty, strengthening competitiveness and energy security

2.Domestic greenhouse gas reduction of at least 40% by 2030 from 1990 levels, by means of individual national targets

3.Binding energy efficiency target of 40%, by means of individual national targets;

4.Binding EU 2030 target of producing at least 30% of final energy consumption from RES, by means of individual national targets;

5.All sectors of the economy need to contribute, early agreement is necessary for Paris 2015 and investments

Així mateix, adjunto la Resolució alternativa que hem presentat Verds/ALE i que serà sotmesa també a votació:

PROPOSTA ALTERNATIVA DE RESOLUCIÓ DEL PARLAMENT EUROPEU

sobre el marc de polítiques climàtiques i energètiques per al 2030

(2013/2135(INI))

El Parlament Europeu,

1. Observa amb preocupació les propostes de la Comissió en relació a la política climàtica i energètica de la UE per al 2030 aprovada el 22 de gener de 2014; destaca que l’objectiu per al 2030 en termes de reducció de gasos d’efecte hivernacle inclosos en les propostes mostra un retrocés pel que fa a l’ambició ja que suposa només un 50% de possibilitats que no s’excedeixin els 2°C d’escalfament global i deixant un llegat de canvi climàtic devastador; pren nota de l’important pas enrere de la política energètica en relació a la del 2020 ja que per al 2030, no hi ha cap objectiu d’eficiència energètica i només un objectiu aspiracional, sense disposicions vinculants sobre els Estats membres de la UE, per a les fonts d’energia renovables, fet que perjudicarà a la seguretat dels inversors en què Europa és líder mundial;

2. Pren nota de les grans mobilitzacions de la població “per al clima i la protecció del medi ambient” com ho demostren les més de 225.000 cartes enviades al President Barroso, posant en dubte en aquest sentit el compromís de Barroso amb els ciutadans i ciutadanes i amb el medi ambient; demana als Estats Membres que designin nous Comissaris que escoltin la motivació pública i el gran consens dins la comunitat científica per aconseguir una millor protecció del clima i del medi ambient.

3. Demana al Consell Europeu que adopti un enfocament multifacètic que es basi en el reforç mutu, polítiques coordinades i coherents i objectius vinculants i ambiciosos en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, energies renovables i eficiència energètica; demana a la Comissió i als Estats membres que aprofitin millor les interaccions entre aquests tres objectius, ja que són les eines més apropiades per garantir que s’aconsegueixen els objectius climàtics i energètics de la UE de manera efectiva en l’horitzó temporal del 2030, i que doni seguretat a les inversions i impulsar i enfortir la competitivitat i seguretat energètica a la UE;

4. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu d’estalvi a la UE del 40% en comparació amb l’energia consumida a la UE al 2010 per al 2030; destaca que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

5. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu obligatori a la UE per al 2030 per produir almenys el 45% del consum final i total d’energia procedent de fonts d’energia renovables; subratlla que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

6. Demana al Consell Europeu que estableixi un objectiu obligatori a la UE per al 2030 per reduir un 60% les emissions de gasos d’efecte hivernacle domèstic les emissions reals en comparació amb els nivells de 1990 en línia amb el que ja havien acordat pel que fa a l’objectiu dels 2°C; subratlla que aquest objectiu ha de ser implementat pels objectius nacionals vinculants individuals, tenint en compte la situació i el potencial de cada Estat membre.

7. Assenyala que l’excedent significatiu de permisos d’emissió en el mercat de permisos d’emissió de la UE ha donat lloc a un preu del carboni molt menor del que s’esperava originalment i no proporciona els preus necessaris per induir l’estalvi d’emissions i la inversió en tecnologies sostenibles; subratlla que això pot conduir a ineficiències econòmiques, com el bloqueig de les existències de capitals intensius de carboni i un major ús del carbó a la UE; demana una reforma estructural immediata per eliminar l’excés d’oferta actual dels permisos d’emissió en el sistema sense demora que inclogui una proposta per modificar el requisit lineal anual de reducció del 1,74% per complir els objectius de reducció d’emissions de CO2 del 2050 i la meta per al 2030; també pren nota dels efectes negatius de l’entrada de compensacions internacionals i acull amb satisfacció el fet que l’ús de compensacions no serà elegible més enllà del 2020.

8. Remarca que totes les directives pertinents de la UE hauran de ser revisades per tal d’establir el marc del 2030 en la legislació; demana a la Comissió que presenti, com a molt tard a principis de 2015, propostes legislatives per revisar, sobre la base de la codecisió, la Directiva del mercat de permisos d’emissió, la Directiva d’energies renovables i l’esforç de repartir la decisió.

9. Sobre la base del principi de precaució, tenint en compte els riscos i els impactes negatius pel clima, el medi ambient i la salut lligats a l’explotació i extracció dels hidrocarburs no convencionals (com el gas d’esquist) i les llacunes identificades en el règim regulador de la UE per a aquest tipus d’activitats que la Comissió ha decidit no regular, insta a les autoritats locals i regionals a no autoritzar qualsevol programa de prospecció o extracció d’hidrocarburs no convencionals a la UE i a que els Estats membres s’abstinguin en la prevenció d’aquest tipus de decisions;

10. Pren nota de la importància de la comptabilitat de carboni complet sota la Directiva sobre la Qualitat del Combustible per tal de reduir el cicle de vida de les emissions de gasos d’efecte hivernacle provinents dels combustibles del transport; subratlla que la Directiva sobre la Qualitat del Combustible pot tenir un paper important en la promoció de combustibles més sostenibles en el marc climàtic i energètic del 2030;

11. Demana al seu President que transmeti la present Resolució al Consell Europeu i a la Comissió Europea.

El Parlament Europeu ha votat avui a favor d’un informe de la meva col.lega, l’eurodiputada Urlike Lunacek (Verds/ALE, Àustria), en què es demana un full de ruta de la UE contra l’homofòbia i la discriminació per raó d’orientació sexual i identitat de gènere.

En tant que un dels vicepresidents de l’intergrup LGTBI del Parlament, celebro enormement aquesta votació, especialment tenint en compte el massiu enviament de peticions i correus diversos en qué se’ns demanava explícitament no votar-hi a favor. òbviament, la demanda provenia del cada vegada més nombrós lobby ultraconservador que s’està constituint a la Unió Europea i que ara fa unes setmanes va protagonitzar també l’oposició a l’informe Estrela.

La columna vertebral de l’informe consistexi a reclamar a la Unió Europea que es posi les piles en la lluita contra l’homofòbia, la ransfòbia i qualsevol tipus de violència contra les persones LGTBI.

Les agressions contra persones LGBT segueixen sent nombroses a casa nostra. El col·lectiu LGBTI pateix la discriminació, assetjament i violència en escoles, llocs de treball i en situacions de la vida quotidiana. Amb aquest informe aspirem a eixamplar l’actual marc legal europeu per combatre la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere.

El darrer 30 de gener, un grup de 15 persones del moviment LGBT de Catalunya va viatjar a Brussel·les per participar en una conferència de Verds/ALE on es denunciaven aquestes agressions arreu, prenent com a base l’informe de l’Agència de Drets Fonamentals de la UE i ens van fer arribar les seves inquietuds en relació al cas Benitez, que vàrem traduir en diverses preguntes a la Comissió Europea.

Ara és la Comissió Europea qui ha de presentar un esborrany de projecte legislatiu atorgant aquest marc a nivell europeu i incloent mesures concretes, tal com s’ha fet per a la no discriminació de la minoria romaní i de les persones amb discapacitat.