Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre The Monuments Men, de George Clooney. Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la
Tot sembla indicar que el cineasta taiwanès Hou Hsiao-hsien serà enguany al Festival de Canes. De fet, allà se l’espera des de fa anys amb el seu film d’arts marcials, L’assassina, que ha tingut una producció accidentadíssima al decurs d’aquests darrers quatre anys. No sembla tan clar, en canvi, que Michel Hazanavicius, el director de
La comèdia d’inspiració autobiogràfica Els nois i en Guillaume, tots a taula!,, de Guillaume Gallienne és el títol que, avui, encara amb més nominacions la Nit dels César de l’acadèmia francesa del cinema. Avalat per un d’aquells descomunals èxits de taquilla que de tant en tant arrepleguen algunes comèdies de l’hexagon, se les però amb
Març de 2014 arranca amb el lliurament dels Oscar i, per tant, enllesteix la Temporada de Premis Anuals, deixant el calendari ja en mans dels festivals de cinema com a vertebradors de l’actualitat, conjuntament amb les estrenes que setmanalment aniran arribant a les nostres cartelleres. La de març és sempre una cartellera de transició, entre
Tercer lliurament de la sèrie d’apunts que estic dedicant a la primera onada de rumors sobre títols que podrien anar a Canes 2014. Una sèrie ordenada per ordre alfabètic del cognom dels respectius autors. I vés per on, l’atzar ha fet que, en aquest article, coincideixen una colla de propostes d’entrada ben interessants i diverses.
La introducció d’aquest segon apunt sobre els rumors “cannoises” també queda pendent. Informació basada en la llista de rumors publicada a Cineuropa, el 13.02.2014. Al decurs de les properes setmanes, n’aniré publicant la resta d’apunts que treballen i si cal amplien aquesta primera onada de rumors. FOTO PROVISIONAL Cartell promocional de Saint Laurent, de Bertrand
La introducció d’aquest apunt queda pendent. Informació basada en la llista de rumors publicada a Cineuropa, el 13.02.2014. Al decurs de les properes setmanes, n’aniré publicant la resta d’apunts que treballen i si cal amplien aques ta primera onada de rumors. FOTO PROVISIONAL © MK2 Int. Cartell internacional de llançament de Sils Maria, d’Olivier Assayas
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Alabama Monroe, de Felix van Groeningen. Es tracta de crítiques publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la
Alabama Monroe, de Felix van Groeningen, adapta una peça teatral co-escrita pel mateix protagonista del film, Johan Heldenbergh. En Johan és un amic —diu el cineasta—, que ja ha intervingut en dues de les meves pel·lícules (Els desafortunats i Steve + Sky). La seva peça teatral em va trasbalsar. Com va imbricant la història d’amor,
Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Her, de Spike Jonze. Es tracta de crítiques d’Àngel Quintana, Joan Pons, Josep Lambies i Christian G. Carlos, publicades a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un
Un home enamorat de la veu d’un ordinador; un altre que trobava una porta per a penetrar a la ment de l’actor John Malkovich; un nen que amb la imaginació fugia del càstig reclusiu dels seus pares… els protagonistes dels films de Spike Jonze són expressió de l’imaginari desbordant d’aquest cineasta que, nedant al marge
Avalada per les 5 nominacions als Oscar, el Globus d’Or al Millor Guió, el Premi Aual del Gremi de Guionistes i un bon reguitzell de premis i nominacions anuals d’altres gremis i associacions de crítics i cinèfiles, comença a arribar a les nostres pantalles Her, de Spike Jonze: la història d’amor entre un home malalt
A la columna de l’esquerra d’aquest blog hi ha les categories en què reparteixo els corresponents apunts. Hi acabo de fer lguns petits retocs. Fa unes setmanes vaig passar al capdavant de tot el “Calendari cinèfil”, per a facilitar-ne la consulta. Ara, hi he eliminat les categories “Repesca Club 7” i “Filmoteca Club 7”, de
En podem dir la síndrome “Gravity”: consisteix en el fet que un film acaba guanyant un munt de premis, però no el de Millor Pel·lícula. Podria passar ben bé en la propera cerimònia dels Oscar (per a la qual, el film d’Alfonso Cuarón encapçala les nominacions conjuntament amb American Hustle; amb 1 de més de
Certament, el director nord-americà Richard Linklater ha tornat a guanyar el premi a la Millor Direcció —cosa que segurament serà poc per als que demanaven l’Ós d’Or a la seva pel·lícula Infantesa (Boyhood)—; El Gran Hotel Budapest, del també nord-americà Wes Anderson s’ha endut el Gran Premi del Jurat, i fins i tot Estimar, beure