Estimava el gust de l’erudició i del fragment, el fetitxisme llibresc i l’amor de l’excentricitat. Res pus. T’ho dic, Ventura, no puc deixar passar ni aquest temps convencional i tòpic d’un dia sense escriure’t, sense donar constància de tu en frases que t’enrevolten, t’encerclen, et cerquen, t’obliden, sense fixar l’empremta digital sobre els records
Penj l’article de Pere Antoni Pons sobre el llibre La cara fosca de la cultura catalana del diari Ara d’avui. Em fa una gola forta llegir aquest conjunt de visions calidoscòpiques dels intel·lectuals i escriptors col·laboracionistes amb el colp d’estat del 36 i el règim dictatorial franquista. ———————————————————————————————————————————— Col·laboracionistes de la foscor Un llibre analitza
TREBALLEU MENTRE ENCARA HI HAGI LLUM. Un dia d’hivern asolellat és per a mi una festa. I si per afegitó no fa vent puc dir que el ciclorama del temps m’acosta a petites felicitats com poder asseure’m a la mig ombra d’un garrover que fa uns quants dies exsecallaren massa amb un llibre ben entretingut
El gest d’Àlex Fenoll és d’una normalitat que es converteix en notícia. És un gest que ja fa anys practiquen molts de republicans quan els ciutadans Borbons els saluden, ja sia en una recepció, en un sopar, en una invitació, pel carrer, etc. En podria contar molts de moments d’aquesta cortesia noble de la sinceritat
Ell havia inventat una prosa sincopada, elèctrica, ràpida, seca i musical alhora. Volia aconseguir les noces del verb i de la carn. Hi ha dies en què no caldria sortir. Una vella xaruga de vuitanta-set anys com jo no hi té cap feina a una manifestació a favor de l’avortament. Però sempre he estat una
AVUI, A LES 12 DEL MIGDIA HE LLEGIT AQUEST TEXT DAVANT EL MUR DE LA MEMÒRIA DEL CEMENTERI DE PALMA ON FOREN ASSASSINATS EMILI DARDER, ALEXANDRE JAUME, ANTONI MATEU I ANTONI MARIA QUES. ÉREM UNES 150 PERSONES! PLANY, VINDICACIÓ I CANT PER A QUATRE ÉSSERS CIVILS Hi ha quatre homes bons, justs, demòcrates i republicans
DIA: DIUMENGE 23HORA:12 H.LOC: MUR DE LA MEMÒRIA DEL CEMENTERI DE PALMAPARLAMENT DE BIEL MESQUIDATOCADA DE TAMBORINO I FLABIOL VIDA D’EMILI DARDER Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de València l’any 1915, es doctorà en anàlisis clíniques. Fou membre de les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926) i de Barcelona (1933)
I cop en sec vaig descobrir, en el text liminar, l’antòleg: era l’amic, editor —en el sentit anglès del mot—, assagista i director de la col·lecció de poesia de Lumen, Andreu Jaume. Ara ho entenia tot. La seva feina per confegir aquella tria, magnífica. Havia fugit del punt de vista més estereotipat i dominant sobre
PROMENADE. Les coses més comunes poden revelar uns escenaris de passió inesperada. El lleó era allà. Ho puc assegurar de bon de veres. I el vaig mirar d’amagat. El caminal d’aquella possessioneta, Son Gardaig, duia una estora blanca de pètals de flor d’ametler. Hi havia clapes d’argila vermellosa en alguns costats. I el lleó allà.
Vet aquí la cosa més difícil: aprendre a viure amb els desapareguts. Aquells que t’han deixat el buit exacte de l’absència. Era un bordonament més fort que el renou d’un reactor quan travessa la barrera del so, el so que tenia aquella capacitat per terroritzar-me es dispersava en l’espai i semblava venir de molts llocs
UNA DONA DE COMBAT. Eren devers les set i mitja del matí d’un dia de primavera a la Barcelona de 2004. El menjador d’un hotel del qual no record el nom situat al xamfrà dels carrers Aribau i Aragó. El bufet, els clients que es serveixen, els cambrers que agafen i duen comandes, un murmuris
M’han carregat de força i saviesa els trenta-quatre jutges a favor del dret a decidir.Sign l’editorial de l’amic Vicent Partal. Jutges amb arguments Els trenta-quatre jutges catalans que ahir van fer públic un manifest en què explicaven que la consulta del 9 de novembre és perfectament legal han dut a terme una acció d’una gran
Ho he de repetir des d’un bon començament: som un fan, un grupi, un lector de diaris que els necessita i els devora sempre seguit. Puc recordar entre les meves primeres lectures d’adolescència, aquelles que es fan quasi d’amagat i duren hores i hores de somnieig i encantament, un diari d’una dona que m’enamorà: Marie
Cal una complicitat quasi amorosa entre el text i el lector, que pugui anar més enllà d’una comprensió de les frases. Sempre m’ha agradat acaronar els detalls i donar-los el seu valor just. No sé com ho puc fer per escriure els sobreentesos, les el·lipsis, les fuitors i els arravataments que constitueixen el teixit viu
CANTARÉ L’AMOR DE CADA DIA. El lleó s’ha posat a caminar a poc a poc. El mir avançar, rere les barreres de Son Gardaig, cap a l’interior dels camps. Duc Amor de muchos días dins les mans. Ja he sobrevolat molts de poemes. I he trobat aquesta meravella de perspectiva sobre l’amor dels «vells amants».