Des de la crisi dels míssils de Cuba fins al frenessí dels combustibles fòsils, EEUU té la intenció de guanyar la carrera al desastre. http://actualidad.rt.com/actualidad/view/96580-chomsky-eeuu-destruccion-mundo
Actualment la humanitat estem patint una greu crisi de creixement de la consciència que ha de comportar un canvi de paradigma. Estem en l’impas del depredador que acapara al creador que comparteix. La tecnologia està a punt per fer el canvi, la consciència es resisteix.
La llei de l’embut del pensament únic del neoliberalisme de l’ultraliberalisme capitalista.
Fer el pas de la consciència egocèntrica burgesa a la consciència social, és quelcom més que una qüestió política, és un transit iniciàtic de creixement espiritual.
En política, com a la vida, tenim la llibertat d’aprendre la lliçó, o seguir ensopegant en la mateixa pedra.
Les esquerres van a remolc de la pressió social. Les dretes van en direcció contrària.
La majoria vota el que diuen als mitjans d’alienació, en mans del capital, o no vota. I després es queixa.
Defensar un país no és defensar una bandera, defensar un país és defensar la seva gent, i defensar la gent és defensar les polítiques socials. Primer defensem la dignitat de les persones, després ja parlarem de banderes. Un país que té unes bones polítiques socials és un bon país. Un país que no té unes
Els poders fàctics de dretes són: la banca, la patronal, l’exercit, l’esglèsia, els mitjans d’alienació, (i potser encara me’n deixo algun); i malgrat les seves corrupcions, la complicitat amb la burgesia és total. Els poders fàctics d’esquerres són els sindicats horitzontals de classe; però gran part dels treballadors, manipulats pels mitjans d’alienació, aprofiten qualsevol oportunitat
Veient que els nostres governants de dretes no saben on ens porten, i si ho saben no ens ho diuen, m’he decidit a preguntat a la bola de cristall: -Bola màgica, quin és el sentit d’aquesta crisi d’austeritat social? -li he demanat volent donar-li un punt de solemnitat a la pregunta per provocar el seu
Per unes polítiques socials solidàries, per una fiscalitat redistributiva, i per l’avenç de l’autogovern.
Hi ha una Ítaca a la dreta i una a l’esquerra (com a mínim). Cadascú busca la seva. Cadascú crida a la unitat per la seva. Hi ha l’esquerra del dibuix i l’esquerra de l’espectador. La realitat és polièdrica, i quan ens mirem al mirall ens veiem al revés.
Ha esclatat un paradigma, ha nascut una estrella. Què és primer, el símbol o la persona? La nostra estrella som nosaltres.
Les esquerres fan polítiques socials, les dretes fan caritat.