II – Desdiré versos / Desescriuré alfabets / Desesborraré textos lapidaris / fins que no pugui pus / de sons IX – La llengua és com un cavall de raça bona / que cal conèixer a fons i amb les regnes dins la mà / fer anar a un pas novell / per descriure invistos
Una antic poema meu que em fa companyia: Qui veu un gravat és com qui toca mare / Mumare mumare mumare: material de memòria / el crit silent del mar de les llàgrimes de la nit / negra com els imperatius: vine no et torbis drecera crit / amor que fa parlar entremig de la
així de dur. mir la pluja molta d’estona rere la finestra. ensum les olors que m’arriben del jardí obert: olor de fonoll lluminós, olor de gessamí ardent, olor de terra banyada, olor d’alfabeguera amb carícies, olor de clovelles d’ametla antigues, olor de rostolls humits, olor de pinassa, olor d’ocells, olor de camins amb bassiots, olor
Vet aquí una entrevista amb Neil La Bute: Una entrevista amb Neil LaBute19 gener 2005 | Per Rosalynde Welch Escriptor, director i dramaturg Neil LaBute ha estat produint provocativa i aclamada per la crítica de teatre, el cinema i la ficció des de fa més d’una dècada als EUA ia l’estranger. Sr LaBute va unir
Abans, a certes comunitats protestants, s’agafava un ganivet, al vespre, i el plantaven dins la Bíblia. S’obria el llibre per la plana en qüestió i es llegia el primer text de dalt, a l’esquerra, perquè es considerava que contenia un missatge que il·luminaria aquell instant. Així cal llegir la literatura bona. Jo ja només
DES DE DIA 19 A GRANADA. RECITANT AL FESTIVAL DE LA ZUBIA I A ALMUÑECAR.DIES D’INTENSITAT MAI VISTA, MAI SENTIDA.HO CONTARÉ A POC A POC.ARA ESTIC REBENTAT.AVUI VAIG A FELANITX PER VEURE EL BRODAT DE FRANCICA ARTIGUES, MARE DE MIQUEL BARCELÓ.AQUEST VÍDEO TAN SENSACIONAL DE L’AMIC AGUSTÍ TORRES DÓNA IDEES I IMATGES DE LA FETA.
Estimar algú és moltes de coses. És ser devorador, humil, cruel, caníbal, apassionat, és perdonar. És també ser curiós, és voler saber: fins a l’obsessió, fins a l’exactesa, fins a la gelosia. Quan vaig veure el nom de na Miquela Veny a la pantalla del telèfon vaig tenir una girada de ventre. A
EL LLARG, BELL I CREATIU CREUER CULTURAL PER LA MEDITERRÀNIA. L’any 1933 és un any important per l’aprenent de poeta, de professor, de traductor i d’assagista. Ha publicat el seu primer llibre, ha trobat la seva signatura definitiva amb accent gràfic en el segon cognom i guió: Bartomeu Rosselló-Pòrcel i el 15 de juny s’embarca
La venjança més gran que es pot prendre sobre les persones que ens odien és ser feliç. Em digueres aquestes paraules i vaig pensar que eres una dona que ha sofert les incúries de la vida amb una serenitat radiant. Vivim en una societat a la vora de l’anestèsia. Per què m’has demanat que
“Més tard, quan pensava de bell nou en les hores nervioses d’aquella nit de tempesta, em vaig témer que Ester i jo havíem fet l’amor en el mateix moment, però de cap manera plegats. Crec que va ser aquell cap de setmana que passàrem al casetó de l’Olivarera quan vaig agafar consciència de les coses
Fa cinc dies i nits que som a Pollença assajant amb na Rosa Novell, n’Andrés Lima i The World Orchestra aquesta obra de Ramuz-Stravinsky.Som feliç de fe feina amb amadors de la cultura d’arreu d’Europa.Estic un poc nerviós.Siu voleu venir a les 22 hores d’avui, dimarts i tretze, al claustre de Sant Domingo de Pollença
I em sentit fortificat, plorat o a punt de plorar de gust.
MONTSERRAT TORRES PINTA L’ESSÈNCIA DE LES COSES Hi ha en Brut Nature una relació fonda amb la natura i una relació fonda amb el temps. Quan la Torres va a les illes d’Amorgos i de Folegandros de Grècia descobreix unes formacions d’argelaga que l’impressionen, que l’emocionen. Descobreix un motiu i ella s’hi endinsa, s’hi envolta,
Aquesta és l’única notícia: un dia xafogós, insofrible, dur. Agost rostoller!Però ara, quan he anat entre els camps ressecs, un ventitjol fresquívol i el cant d’uns sebel·lins m’han fet sentir la bellesa del temps.
Pas el temps preveient, programant, calculant. Tot de coses necessàries. Però aquesta necessitat és també una alienació, un esclavatge. Si no entr en el temps més que amb la preocupació del futur i del càlcul, suprimesc l’instant present, la qual cosa té per conseqüència un enfadiment de la vida. Només l’esqueix sec que produeix l’instant