Prem sobre la tecla de “lectura”. Més que escriure m’agrada compondre. Podria dir fins i tot que la història —que és la darrera cosa que m’interessa del conte— la puc baratar en funció del muntatge. Voldria privilegiar els efectes del muntatge, alguna cosa que és matèria de poesia, en contra del relat. Quan començ a
Menú Saltar al contenido Inicio Categorías Proyectos Propios Idiomas Sobre Mozaika Deferència i repetició Por Arnau Pons Nota introductòria: Un debat necessari Presentem a continuació un article d’Arnau Pons titulat “Deferència i repetició”. Per posar-vos al corrent d’aquest afer i poder així emmarcar el present escrit de manera adequada, permeteu-me que us faci unes pinzellades
NINO ROTA M’ACOMPANYA. Escolt a l’Spotify la música bressoladora, humanal, emotiva, alegre i vivificadora de Nino Rota. Escolt la música que acompanya aquella nina de la vida, Giulietta Massina, a l’obra mestra de Federico Fellini, Le notti di Cabiria. A través de la melodia torn a reviure la tendresa, la indefensió, l’amor i la ràbia
Celebrar el temps. Celebrar la vida. Celebrar l’amistat. Celebrar la bondat de la tendresa humana. La llet de la tendresa humana, com deia mestre Xècspir. Energia vital a rompre!Els anys, celebrar el fet de fer anys.Molts d’anys, estimat!
Llegesc la Yourcenar i m’umpl de bones idees a partir d’una meditació sobre la mort. En surt ple de creativitat, de vides. Escolta, Lector gentil, és tan bona! ————————————— Acceptar que aquesta o aquella persona que estimàvem hagi mort. Acceptar que aquest o aquell no sigui més que un mort entre milions de morts. Acceptar
m’endins per carreteres secundàries cap a Binifullat.M’espera la tendresa dels amics.I els sabors de l’estiu.
PER PASSAR EL TEMPS SENSE MATAR-LO. Aquests dies (i nits) de les primeres calors de l’estiu he cercat tot un conjunt de llibres fresquets, desembafadors, d’aquells que hi pots entrar i sortir amb la facilitat de fer-ho a peu pla. El primer que m’ha acompanyat, i m’acompanya perquè també resulta molt rellegible, és Bloomsburiana, jocs
surt l’alba. hem passat la nit celebrant un llibre de M G R S S. quina alta poesia de la gent, de les coses, de l’estimació i de tota bondat generosa i serena. Festa del record viu, de la lletra vital: de sabors i sapiències!la llum del nou dia celebra la festa de la nit!
RETRAT DELS AMICS. A Barcelona viu a la Residència d’Estudiants, hereva de l’esperit de la Institución Libre de Enseñanza, situada al carrer d’Urgell en el recinte de la Universitat Industrial. El director, el poeta mallorquí Miquel Ferrà, es convertirà en un amic que li donarà la responsabilitat de les publicacions de la institució en les
VAIG SABER QUE HAVIA PARTIT A PROP DE LA MAR. I encara que les darreres vegades que ens havíem trobat en Jaume m’havia dit que preparava el seu darrer viatge no ho vaig voler creure mai. Caldria que em fes mirar la meva relació amb la mort. I amb la lluita contra la mort. He
MESTRE GABRIEL ALOMAR. Alguna vegada comentaria Alomar que no havia pogut oblidar aquell alumne excepcional: “Des del primer moment vaig comprendre que aquell adolescent de mirada penetrant era un elegit per les més altes funcions espirituals. Per a ell les meves paraules no eren sols un material d’assimilació, sinó la base d’un criteri personal i
NI UN NIGUL AL CEL. He obert d’ampit en ample les portes que peguen al jardí i he mirat el cel. Són les deu del matí i fa un sol que crema el cul a les llebres, el termòmetre marca vint-i-cinc graus i no hi ha ni un nigul al cel. Em pos a badocar.
Le seul moyen de supporter l’existence, c’est de s’étourdir dans la littérature comme dans une orgie perpetuelle. [Citació extreta d’una carta de Flaubert à Mlle. Leroyer de Chantepie.] Quan na Miquela, la majordona de la família, em va obrir la porta del jardí li vaig dir que havia arribat de Barcelona sense avisar perquè
treure les paraules del seu ús habitual, quotidià, transitiu, gastat, i confegir-les de tal manera que, entre el so i el sentit, donin noves formes de coneixença. potser això seria una pràctica poètica.
Ho he sabut vorera de mar, avui horabaixa que en Jaume Pomar s’havia mort. I encara que fos una mort anunciada (no ho són totes les morts?) m’ha ferit, m’ha trasbalsat, m’ha fet mal.Hi va haver una època en que cada mes dinava amb ell. M’agradava discutir de temes culturals, socials i polítics. Després, sense