Només puc dir això com a notícia sensacional. La veu escrita d’en Blai Bonet ha arribat avui a les sis i mitja de l’horabaixa davant els meus ulls.I m’ha fet feliç. Sentir-lo tan viu, tan a prop m’ha fet feliç.I suu com un porc.
Voldria escriure un objecte literari no identificat, un OLNI, que fos viu, seductor, bategant i, of course, un fracàs editorial. “Més tard, quan pensava de bell nou en les hores nervioses d’aquella nit de tempesta, em vaig témer que na Sara i jo havíem fet l’amor alhora, però de cap manera plegats. Crec que va
Practic el verb badocar just obrir els ulls al nou dia asolletat. M’entusiasma aquesta fredor matinal estuenca d’una rosada impossible. Mir tots els verds del jardí, del camp, del món. Tenc davant els morros l’esplendor rosa de les flors de la bignònia que colonitza una pèrgola entreteixida amb l’heura esponerosa. Pens en un títol que
PENSAMENTS ESPARSOS. Llegesc un article sobre Alejandro Jodorowsky i em vénen al cap tots els records d’un sopar a l’Hotel Hilton de Guadalajara (Mèxic), fa uns deu anys, que per a mi està ple de records inoblidables. Un dia que tengui ganes d’embullar la troca i molt de temps per endavant, contaré fil per randa
El meu ideal poètic i literari és la senzillesa. Vull tornar a les coses essencials, l’aigua i el pa, la sal, un gerro, el color d’una paret esboldregada, unes roses… No treu cap enlloc que una dona vella i malalta com jo tengui un rampell nat en el clavegueram més fondo de l’esperit i
Estic molt content perquè Irene Alerm Pou ha fet una crònica magnífica i ben detallada de la roda informativa que férem dissabte passat a Barcelona. Moltes de gràcies Irene i Bernat Puigtobella! Biel Mesquida, de nou, d’adolescent de sal Irene Alerm Pou . Barcelona. / 2.07.2013 L’editorial Labutxaca que, entre altres, recupera grans llibres de
Acab de llegir l’entrevista que dijous passat em va fer Roger Cassany—gràcies Roger!—de VilaWeb a Barcelona. Quan l’he llegida, malgrat que sigui llarga, la trob molt esquemàtica, les meves respostes les trob poc matisades, com si jo mateix m’hagués reduït els propis pensaments. Però és així el llenguatge. I les meves expressions queden com a