Konstandinos Kavafis va néixer el 29 d’abril de 1863 a Alenxandria i va morir el 1933 el mateix dia i a la mateixa ciutat. És un dels meus mestres i dels meus poetes estimats. Reproduesc un conjunt de poemes traduïts per mestre Carles Riba. També hi ha bones traduccions al català d’Alexis-Eudald Solà i Joan
L’escriptor ha de fer un homenatge al visible, tornar el real més vertader que la Natura gràcies a la mirada, el ritme, la música, tot al mateix pla, amb la mateixa potència visionària. Ningú no ho ha dit. Ni les meves dues germanes ho han xiuxiuejat pels racons com les padrines velles. Ni el doctor Morales
Dins el diumenge ple de boires, plugineues i unes clarors tardorals groguenques veure les roselles entre els blats m’ha entendrit.Cal envellir sense perdre mai la tendresa, he pensat. I així ho escric!
L’exposició Jardí d’ocells de la meva segona mare, Margalida Sancho, fou visitada a Ca s’Apotecari, dijous passat, per centenars de persones que escoltaren l’emotiu, planer i sencer retrat que va dir la coordinadora de l’àrea de cultura de l’ajuntament de Santa Maria del camí, Maria Antònia Ferrer, i el record que li vaig dedicar amb
AVUI, dia 25 d’abril de MMXIII, a les nou del vespre a Ca s’Apotecari de Santa Maria del Camí s’inaugurarà l’exposició ‘Jardí d’ocells’ de la meva segona mare, Margalida Sancho, patrocinada per l’ajuntament santamarier. Per recordar-la recitaré poemes del llibre que férem plegats ella i aquest cronista, ‘Com passes d’ocell a l’aire‘. Hi estau tots
L’escriptor voldria que el seu llenguatge fos com una lent que augmentàs els petits detalls, fes veure i entendre amb precisió els moviments interiors i concentràs i dispersàs els raigs del llenguatge. Si em demanen, Niteta, per què em separ, crec que podria ser molt sincer. Perquè no et volies posar guapa i mudar-te els
BONA DIADA A TOTS ELS LECTORS I AMADORS DE TOTS ELS SEXES DE L’ESPERIT!Recoman quatre llibres:Li i altres relats de Nikos Kavadias (El Club Editor)Estimada Família d’Alice Munro (El Club Editor)Llefre de tu (El Club Editor) del PlagueterEls missatgers no arriben mai (El Gall Editor) del Plagueter.PER MOLTS D’ANYS!!! EL LLIBRE, LA ROSA I L’ESTELADA
Un cel espès aombra la ciutat. Gira una grua, ronca un helicòpter. Però hi ha una cosa més certa dintre meu: que sempre viuré a la casa del turó com un hoste fantasmal, assolellat o a l’ombra d’una alzina. Miraré com esclaten els borrons de primavera i com canta la deu dins el fullatge, oloraré
Ja som aquí. A casa, a Mallorca, a Telloc.Venc amarat d’aires gallecs, de noves amistats pontevedreses, de ponts de comunicació poetiquera a voler.La meva poesia, i la meva persona, han estat acoliides amb fervor. Alegria d’alegries!Estic cansat del viatge i de tantes de converses, recitals, escursions i emocions.Demà contaré més coses.Vaig començar el meu primer
Partesc cap a Pontevedra al Festival de Poesia PontePoética 3 que dirigeix Yolanda Castaño. Ho contaré fil per randa!
Ell sap que torna i retorna sempre al mateix pensament: facem el que facem, no podem escapar del nostre passat. És el principi mateix de la tragèdia. Si na Blanca fos un color, seria el d’una flama que dansa dins la nit. No ho he de fer, això. No he de cercar qualsevol excusa
L’U Amb els cinc sentits mir pasturar el ramat Amb els cinc sentits ensum cada ovella Amb els cinc sentits escolt cada bel Amb els cinc sentits toc cada cos Amb els cinc sentits pas gust de tu. Còmplice el llegidor, dins el silenci clar, es retira, entotsolat tot ell per la passió d’aquella obra
Nathanael, je t’aprendrai la ferveur!André Gide Pens en l’André Gide de Les nourritures terrestres quan diu: Nathanael, je t’aprendrai la ferveur! Record aquesta obra que vaig descobrir en la meva joventut i que he rellegit al llarg de la meva vida com un text apassionat, sensual i molt líric. M’agradava la seva forma caleidoscòpica on
L’escriptor pensava que calia parlar al cor del lector. Enfonsar la daga de les seves frases fins al fons, sense compassió. Les seves històries haurien de ser com assassinats lluminosos. No podia deixar de mirar amb l’ull de la càmera aquelles flors fucsioses de l’arbre de l’amor. El color m’obsessionava. I més que el
Que diria en Nadal Batle, en Blai Bonet i na Xesca Ensenyat dels esdeveniments que ens envolten?Ai! quina meravella de Taula Rodona a quart Creixent fa vint anys i busques amb en Joan Alegret de moderador i Xesca Ensenyat i Arnau Pons de companys meus, els joves, el futur!A dues passes d’un aniversari de la