Ahir, quan un amic em va telefonar per donar-me la mala notícia no ho creia. Sabia que Montserrat Casas estava malalta, però em pensava que no era tan greu. Feia un mes que havia deixat la UIB per seguir un tractament a Barcelona. Em pensava que es posaria bona i podríem tenir una rectora tan
que siguin aquests dos noms—adam i estrella d’or— el testimoni enigmàtic d’un dia memorable.
T’he llegit vespres d’àcid i malenconia, t’he llegit entre tots els pol·lens de la primavera, t’he llegit damunt les ones, t’he llegit entre amics i festes, t’he llegit en les solituds del passeig, t’he llegit, Miguel Hernández en les llargues foscúries de la meva vida… DARRERS POEMES TODO ERA AZUL Todo era azul delante de
Aquesta actuació de n’Ovidi Montllor és tota una festa per a un poeta estimat que va morir ahir va fer vint anys. Llargues lectures de la poesia de vicent andrés estellés!
DUES ESCRIPTORES JAPONESES. Sempre he tengut una debilitat per la poca cultura japonesa que ha pogut arribar a la meva sensibilitat. Una de les primeres formes poètiques del Japó va ser l’haikú i vaig fer matx. Em vaig comprar totes les traduccions que hi havia en català, vaig llegir traduccions en francès i anglès i
En una època en què vivim dins l’apoteosi dels fads i dels titamolls, dels lloccomuners i dels panxacontents, la feina de l’escriptor es resumeix en una acció sens fi: resensibilitzar la llengua, tensar-la, vivificar-la, fer-la enravenar. Per això cal enfonsar-se en el sistema nerviós, en l’emoció, i restar-hi fins que arribes al final. La feina
[Em fa tanta de ràbia i d’ira i és tan simbòlica aquesta descatalanització toponímica de MAÓ que vull citar in extenso l’article de Pau Obrador que cosign totalment!!! Aquí el teniu. Llegiu-lo a poc a poc. Té una meravella de detalls i sap contar molt bé els desatres on ens duu el PP!] L’arribada amb
No crec que existesquin les dades estables i coherents del record. Els que diuen que la memòria ho estotja tot són cínics o babaus. Reviure el passat biogràfic és sempre inventar dins un magma confús. Per això m’entusiasmen aquells escriptors que per autobiografiar-se creen fragments mòbils que suren en les aigües inestables i poc fiables
Per què em ve al cap aquella verema d’unes vinyes que ja han desaparegut? La calor de l’estiu humida i asfixiant, aquell perfum mescla de suor i de suc de raïm als nostres cossos, l’hora de la sesta amb les xigales que no s’aturaven de belar i aquella boal on damunt el paller un noi
Aquestes notes són una part dels meus fantasmes eròtics. I els escric per a tu. Només per a tu. Ja ho he dit i ho torn repetir. Si això caigués en altres mans, ens mans estúpides o hipòcrites per exemple, es pensarien que som un monstre. I tu saps que no. No he forçat mai
[Perquè m’entusiasma, perquè l’estim, perquè enguany faria cent anys i per mil i una raons i desraons poètiques copii dos poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel que m’acompanyaran com una festa!] AUCA Retorno a les festes llunyanes, quan la muralla de ponent plena d’estàtues blanques sobre el mar incendia la Catedral amb palmeres polsoses i pedres dins
[No don el nom de la persona que l’ha escrita, ni la data, ni cap referència. Em qued amb el fulgor d’una lectura. Gràcies!] Mesquida ja fa temps que sembla dedicat a fer de l’escriptura un gest carnal. I en aquest últim títol ofereix una veritable festa per a la persona que llegeix pendent de
ENTRE EL FRED I LA PLUJA. Aquests dies en què els meteors desfermats han fet baixar les temperatures, han tapat de neu els capcuruculls dels cim de la serra de Tramuntana i han creat una epidèmia de grip, de bronquitis i d’altres malalties emprenyadores, m’han acompanyat dos llibres que són u. Ara ho entendràs, Lector
El temps lineal es redueix a una aparença superficial i es dobla en un altre temps en què les estacions es mesclen, s’entreforquen, es peguen cops amb ecos estranys. Només la ficció em pot ajudar a representar el real i obrir-me les possibilitats d’imaginar allò que ha succeït, allò que podria passar, i caçar-ne l’esperit.
Promocionat per Lletra un dia que va abans del 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Com que crec que cada dia ha de ser de poesia m’hi apunt, tots els dies i nits, a la quotidianocturnitat poètica. BAIXOS RELLEUS AMB ALIMARES (Homenatge a un anònim escultor grec de l’any 525 aC, que investigava